ELS TRESORS DEL MOLÍ: "Mareta gris" de Josep M. Brull

Si fem el símil de l’expressió “Posar la primera pedra”, podríem dir que la primera pedra de la col·lecció del CIP va ser l’obra de Josep Maria Brull.  La família de l’artista sempre havia manifestat el desig de fer donació a la població de Ripollet de part del seu fons particular, si en algun moment es dedicava un equipament a la preservació i difusió del patrimoni local. D’aquesta manera, la col·lecció del CIP que avui compta amb uns 800 objectes es va iniciar amb la donació d’onze peces de ceràmica, fang, pedra bronze i marbre per part de la família Brull.

Josep Maria Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d’Ebre) l’any 1905, però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d’Ebre), on el seu pare exercia de mestre. Des de petit es va sentir atret per l’arqueologia i l’art. Després va viure a la Selva del Camp (Baix Camp) i es va traslladar a Tarragona per estudiar Magisteri.  L’any 1927 va arribar a Ripollet (Vallès Occidental) per exercir de mestre municipal i va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Començà l’aprenentatge de les arts plàstiques a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, sota el mestratge d’Antoni Vila Arrufat i, més tard a la Llotja de Barcelona.

Casat al 1933 amb la mestra i pintora ripolletenca Encarnació Braut, es va traslladar al 1934 a Olot, on Brull havia obtingut una plaça de mestre en propietat. Allà participava activament en la vida cultural i va descobrir la seva veritable vocació artística. Després de la guerra civil se li va retirar el títol de Magisteri i davant d’aquesta situació la parella va començar de nou a Ripollet. Al 1940 van crear una escola privada i un taller on el mestre modelà les seves primeres obres, mentre completava la seva formació artística. Poc després començà a donar classes de modelatge i ceràmica a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, on hi estigué 30 anys. Brull va fer diversos viatges que van influir en la seva obra, com la visita a Ràvenna on va aprendre la tècnica del mosaic. També va exposar en nombroses ocasions amb un important reconeixement del públic i de la crítica.

La seva obra es pot dividir bàsicament en tres etapes: la popular, la de les pedres i la de la síntesi. A més sempre va fer ceràmica.

L’obra que avui destaquem pertany a la segona etapa: la de les pedres o dels còdols. Es tracta de l’obra Mareta Grisa.

Després dels seus inicis noucentistes, Brull descobreix en els còdols una nova matèria i font d’inspiració. Alhora li retorna l’afició per l’arqueologia que tenia de petit.

Recull pedres a indrets tan llunyans com el riu Ripoll i les illes Canàries. Estudia l’erosió que sobre elles exerceixen l’aigua, el vent i altres agents naturals. El mestre deia: “es podria dir que les meves obres estan fetes en col·laboració amb la natura, meitat i meitat.”. Buscava rostres humans a les pedres, els infonia vida. Les tallava però respectant la seva forma essencial. Per ell cada pedra li inspirava un cap diferent. En ocasions introduïa el ferro.

Mareta grisa és una obra de l’any 1971 i un dels seus còdols més importants.  Es tracta d’una pedra del riu Ripoll, de color gris, on més que un rostre humà, Brull hi descobreix una de les seves temàtiques preferides: la maternitat; una mare que bressola un fill.

A la sala permanent del CIP podreu gaudir de l’obra de l’artista i al mòdul de La Mirada Tàctil hi trobareu reproduït un dels seus còdols, Serenitat.

>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:

- Catàleg J.M. Brull i Pagès (1907-1995). Vers la Síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep M. Brull
- Brull Braut. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas num. 47. Ed. La gran enciclopedia vasca

ELS TRESORS DEL MOLÍ: L'escultura "En sí" de Lluïsa Sallent

La col·lecció d’art del CIP està formada principalment per les obres de tres artistes locals: Andreu Solà, Josep M. Brull i Lluïsa Sallent. Avui volem presentar-vos l’escultora i pintora Lluïsa Sallent i parlar-vos concretament de l’obra “En sí”.

Aquesta ripolletenca, nascuda al barri del Pont Vell, era filla d’una família de pagesos que en aquells temps conreava el terreny situat en el que actualment es coneix com el Polígon de la Ferreria. Per això ella era coneguda com la “Lluïsa de la Ferreria”. Va estudiar a l’Escola de les Germanes Dominiques i participava activament en les festes del poble com el Corpus, cantant al Cor de l´Església o ballant Les Gitanes amb la colla local.  Era una noia inquieta, curiosa, atrevida i decidida i ha estat una dona avançada als seus temps. Amb dinou anys li van oferir fer de model d´alta costura. Això la va fer entrar en contacte amb l´alta societat barcelonina. Després es va casar i es va traslladar a viure a Barcelona.  Tot i així, els seus vincles familiars fan que continuï lligada a les seves arrels, a la població que la va veure néixer i créixer.

Malgrat que mai no va assistir a una escola de Belles Arts, l’atzar la va creuar amb els seus dos grans mestres: el pintor Pere Pruna i l’escultor Joan Rebull. Sallent ha exposat a galeries de prestigi com la Sala Alcobea de Madrid, la Sala Vayreda d’Olot, la Galeria d’Art Jaume III de Mallorca, o a Barcelona a la Sala Nonell i a la Sala Parés, on pocs artistes han exposat tant pintura com escultura.

La temàtica de la seva obra gairebé sempre ha estat centrada en la dona, sobretot en els nus femenins, i un clar exemple n’és la peça que avui volem destacar: En sí.

En sí és una escultura de marbre iugoslau esculpit, retrat de la seva filla adolescent, de disset anys, a tamany natural, fins a mitja cama, nua, amb el cabell recollit i les mans creuades davant, per sota la panxa.  Les seves mides són de 101 x 43 x 34 cm. L’obra va ser una donació de l’artista amb motiu de la inauguració del nostre centre i, des del mes de març de 2007, ocupa un lloc destacat dins la sala d’exposicions permanent del nostre equipament. Avui hem triat aquesta obra, d’entre totes les de Sallent que formen part de la nostra col·lecció, perquè va ser la seva primera escultura i, a banda de la seva bellesa, té una simbologia especial per a l’artista.

Reproduïm exactament el que ella ens explica:  En començar a modelar, en cap moment vaig tenir la intenció de fer una escultura; el meu únic desig era, sent com era una pintora de figures, estudiar bé l'estructura del cos humà. Volia endevinar l'esquelet que sosté el cos, notar la forma de les clavícules i entendre  com es tancaven els ulls,  cóm eren les aletes del nas que ens permeten respirar, i comprendre la forma meravellosa que dibuixen  les orelles. Quan vaig començar a modelar em vaig adonar que entenia perfectament el volum, amb tota la complexitat d'elements que el formen.

Quan vaig acabar de modelar el fang, mitjançant un motlle vaig fer una còpia en guix i vaig seguir retocant el model. Llavors vaig voler executar-lo en marbre. Ho vaig fer "donar de punts", que és una tècnica en la qual uns especialistes copien l'escultura de guix i la reprodueixen en un altre material i, finalment, vaig voler acabar treballant jo mateixa el marbre per donar-li l'acabat final, que és el que li dóna vida. És així com vaig descobrir que era escultora, perquè mai havia passat per un aprenentatge d'escola. La primera sorpresa de la meva predisposició vaig ser jo mateixa.La model va ser la meva filla, que en aquell moment tenia disset anys, i va tenir molta paciència posant durant hores i hores per tal de que jo pogués estudiar el seu cos.”

Recentment Sallent ha publicat la seva autobiografia en el llibre Vidas y apariencias, del que ella mateixa n’és autora.

                                  

>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:

- Maria Lluïsa BORRÁS, Lluïsa Sallent, Barcelona, 1994. Àmbit Serveis Editorials s.a.

- Carme ALDANA, Memòries d’un barri de frontera. El fil de la memòria. Ripollet (Barcelona), 2000. Ema Publicacions i Publicitat sccl.

- Luisa SALLENT, Vidas y apariencias, Madrid, 2011. Ediciones Martinez  Roca.

http://www.luisasallent.es

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La Mirada Tàctil

La Mirada Tàctil és una iniciativa de l’Oficina de Patrimoni Cultural i de la Xarxa de Museus Locals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que vol garantir l’accessibilitat cultural a tota la ciutadania. Aquest programa ha comptat amb l’assessorament del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE Catalunya.
Aquesta iniciativa ha permès dotar diversos centres de la Xarxa de Museus Locals (vegeu-ne un llistat a: http://www.diba.cat/web/opc/mirada_tactil) de mòduls multisensorials (tàctils i visuals) que permeten apropar el seu contingut a tots els ciutadans, però que sobretot s’adrecen a aquells que pateixen algun tipus de discapacitat visual o mobilitat reduïda. Així doncs, aquest programa vol facilitar les eines multisensorials per convertir els museus locals en un espai accessible. Per fer-ho s’han escollit elements, exemplificadors i representatius del fons del museu, a partir dels quals es creen uns mòduls introductoris que serveixen de presentació de la visita.

La Mirada Tàctil al CIP Molí d’en Rata és dedicada a l’exposició permanent Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada. Aquesta exposició se centra ens els escultors: Josep Maria Brull i Lluïsa Sallent, en el pintor Andreu Solà, en el tenor Gaietà Renom, en la concertista de castanyoles Emma Maleras i en l’esportista Joan Creus. Tots ells són representats a partir d’un objecte que els defineix de manera clara. D’aquesta manera, la figura de Josep Maria Brull compta amb un còdol treballat; Lluïsa Sallent amb una escultura d’un nu femení; Joan Creus amb una rèplica d’una medalla olímpica; Maleras amb un audiovisual i unes castanyoles; Gaietà Renom amb un audio d’una de les seves actuacions i Andreu Solà amb un quadre en relleu que permet descobrir les formes a través del tacte. Tots els objectes són acompanyats per un text en braille amb una frase representativa de cadascun dels personatges.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: Gaietà Renom i Garcia

Una de les figures a les quals es dedica l’exposició “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, que podeu visitar al CIP Molí d'en Rata, és en Gaietà Renom i Garcia.

Gaietà Renom, nascut a Barcelona el 1913, va mantenir al llarg de la seva vida una vinculació molt especial amb la vila de Ripollet, on passava els estius des de ben petit.

Amb 6 o 7 anys, Renom ja destacà per la seva veu i als setze anys va ingressar a l’Orfeó Català on estudià solfeig i, més tard, s’incorporà com a cantaire. Més tard va formar part del quartet vocal Orpheus, formació que va esdevenir molt popular a l’època. L’any 1948 va debutar com a tenor al Liceu i el 1949 esdevingué tenor solista de l’Orfeó Català, plaça que va ocupar durant més de 35 anys.

Al llarg de la seva trajectòria va actuar per diferents països d’Europa i va enregistrar un gran nombre de treballs de gèneres musicals diferents: sarsuela, cançó popular catalana, sardanes...

En temps de la Postguerra i el Franquisme, la seva veu va convertir-se en un símbol de catalanitat. Als 78 anys va rebre la Creu de Sant Jordi.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: la col·lecció de castanyoles d’Emma Maleras

Al CIP Molí d’en Rata comptem amb un bon nombre d’exemplars de castanyoles gràcies a la donació realitzada per la gran concertista ripolletenca d’aquest instrument, Emma Maleras i Gobern. Al fons del CIP hi trobem dos jocs de castanyoles de concert de l'artista (un joc pels aguts i un pels greus) i també algunes de les castanyoles que Maleras va anar adquirint durant els viatges que va realitzar al llarg de la seva trajectòria artística.

Les castanyoles són un instrument de percussió àmpliament utilitzat en dansa i el material amb el qual poden estar elaborades pot variar molt: al CIP Molí d’en Rata comptem amb exemplars procedents d’Eivissa, d’arrel de ginebró, o amb d’altres procedents de Xina, de bambú.

Emma Maleras va néixer a Ripollet el 1919 i ha tingut una brillant trajectòria com a intèrpret de castanyoles i també com a ballarina i com a docent. Maleras és reconeguda internacionalment per haver creat un mètode d’aprenentatge i d’interpretació per a les castanyoles que ha permès equiparar-les amb qualsevol altre instrument.

L’artista és una de les figures a les quals és dedicada l’exposició permanent que podeu visitar al CIP Molí d’en Rata: “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, inaugurada el 25 de març de 2007. Aquesta mostra també és dedicada a l’escultor Josep Maria Brull, a l’escultora i també pintora Lluïsa Sallent, al pintor Andreu Solà, a l’esportista Joan Creus i al tenor Gaietà Renom. Aquests personatges comparteixen carreres professionals de gran èxit i tenen, o han tingut, algun tipus de vinculació amb la vila de Ripollet (ja sigui perquè és el seu poble natal o bé perquè hi han mantingut vincles afectius o laborals).

L’exposició està formada per sis mòduls independents dedicats a cadascun dels protagonistes que es componen de text (on s’explica la biografia i la trajectòria del personatge) i de nombroses fotografies. Els mòduls també contenen objectes relacionats amb ells (en el cas d’Emma Maleras es troben exposades les castanyoles de concert de l’artista) i també es pot veure un audiovisual en forma de breu documental que permet la contextualització del personatge en qüestió.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La creu de terme d'Andreu Solà Vidal

Els tresors del Molí és una nova iniciativa que vol donar a conèixer les peces més destacades que formen el fons del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata.

La primera de les entrades la dediquem a una obra del pintor Andreu Solà Vidal, es tracta d’una petita taula (17 x 10 cm) que recentment, gràcies a la restauració portada a terme a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, ha pogut recuperar l’aspecte original.

Andreu Solà i Vidal, és una de les figures a la qual és dedicada l’exposició permanent que podeu visitar al CIP Molí d’en Rata Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada. Solà va néixer a Ripollet el 1863 i va estudiar a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, La Llotja. Durant un temps va viure a París i a Madrid fins que va tornar a Ripollet, on es va instal·lar fins a la seva mort, ocorreguda prematurament el 1902. Es considera que la seva trajectòria artística s’emmarca dins del corrent modernista.

Són diverses les obres de Solà amb què compta el fons del CIP, en aquest cas es tracta d’un petita taula pintada a l’oli, la fusta de la qual procedeix d’una caixa de tabac de Manila, tal com es pot observar a partir d’una inscripció en baix relleu que consta al revers de la taula.

En aquesta taula s’hi representa una creu de terme, aquestes creus es trobaven disposades sobre pedestals i s’acostumaven a situar a les entrades de les poblacions per marcar els límits dels seus termes o bé és col·locaven a costat dels camins.

La peça va formar part del programa “Coincidències insòlites”, que va permetre que diferents museus de la Xarxa de Museus Locals posessin en diàleg peces dels seus fons que compartien algun tipus de relació entre elles. Aquesta obra d’en Solà va ser posada en paral·lel amb dues altres: una procedent de la Casa-Museu Verdaguer (Folgueroles) i l’altra del Museu Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès). Les peces permetien vincular diverses figures destacades de l’època: Jacint Verdaguer, l’editor Francesc Matheu i Andreu Solà, a partir de l’edició d’un llibre (Dietari d’un pelegrí a Terra Santa) de Verdaguer editat per Francesc Matheu, els gravats del qual van ser realitzats per Solà, col·laborador de l’editorial de Matheu, La Il·lustració Catalana. D’altra banda, la creu de Terme d’en Solà va ser posada en relació amb una composició molt semblant realitzada per en Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943). La semblança entre totes dues permet pensar que potser es podria tractar d’un mateix estudi acadèmic i que tots dos artistes poguessin haver coincidit en els seus anys d’estudi a La Llotja.