dilluns, 30 de gener del 2012

Juga amb la història: "Xina, els guerrers de Xi'an"

Ahir vam tornar a gaudir aprenent història amb el taller “Xina: els guerrers de Xi’an”, a càrrec d'Arqueonet. Així ens vam assabentar que el primer emperador de la Xina, QinShiHuang (260-210 ac) va fer construir la que seria una de les tombes més grans del món, la seva. I per tal de protegir-la va fer reproduir en figures de terracota de tamany real tot el seu exèrcit. D’aquesta manera, milers d’arquers, llancers, cavalls i carros vigilen el descans etern de l’emperador.

La troballa la van fer de manera casual uns camperols l’any 1974 i es calcula que hi ha més de 6.000 guerrers, alguns encara per desenterrar. Les figures són de colors vius i brillants però malauradament el color es perd quan s’exposen a l’aire, a causa de l’oxidació. La tomba està localitzada a la muntanya Li, a uns 30 km de la ciutat de Xi’an, però cap arqueòleg s’hi ha atrevit encara a entrar-hi. Segons un text antic, a la cambra funerària, l’emperador hi va reproduir tot el seu imperi, incloent-hi els rius. Aquests però no són d’aigua, sinó de mercuri, metall de gran toxicitat. La cúpula de la cambra representa l’univers que està reproduït a base de pedres precioses.  QuinShiHuang, recordat tant per les grans fites aconseguides com per la seva crueltat, va ser també l’artífex d’obres colossals com la Gran Muralla Xinesa.

L’emperador estava obsessionat amb la mort i curiosament la va trobar mentre feia un viatge per la Xina Oriental, a la recerca de les llegendàries illes dels immortals i de la font de la vida eterna.

Al taller vam aprendre aquestes i altres coses i grans i menuts van reproduir en fang les 4 tipologies més emblemàtiques de l’exèrcit de terracota:  els arquers, els soldats rasos, els capitans i els generals.

La propera convocatòria del Juga amb la història és per al dia 26 de febrer a les 12.00 on ens explicaran com s’engalanaven la gent de la prehistòria i farem la nostra pròpia joia!

divendres, 27 de gener del 2012

Juga amb la història. Xina: Guerrers de Xi'an

Recordeu que el proper diumenge dia 27 de gener a les 12.00 hores tindrà lloc al CIP el taller “Xina: Guerrers de Xi’an”. Descobrirem qui van ser aquests guerrers, què representen, com es fa una excavació arqueològica i un cop revelats aquests misteris, modelarem en fang l’estàtua d’un d’aquests cèlebres guerrers.
El nombre de places és limitat. Aquells que hi estigueu interessats és recomanable que envieu un mail a molidenrata@ripollet.cat o truqueu al CIP 93 594 60 57, per tal d’inscriure’us. El preu és de 3 € per nen/a a partir de cinc anys.
Us hi esperem!

dilluns, 23 de gener del 2012

ELS TRESORS DEL MOLÍ: L'escultura "En sí" de Lluïsa Sallent

La col·lecció d’art del CIP està formada principalment per les obres de tres artistes locals: Andreu Solà, Josep M. Brull i Lluïsa Sallent. Avui volem presentar-vos l’escultora i pintora Lluïsa Sallent i parlar-vos concretament de l’obra “En sí”.

Aquesta ripolletenca, nascuda al barri del Pont Vell, era filla d’una família de pagesos que en aquells temps conreava el terreny situat en el que actualment es coneix com el Polígon de la Ferreria. Per això ella era coneguda com la “Lluïsa de la Ferreria”. Va estudiar a l’Escola de les Germanes Dominiques i participava activament en les festes del poble com el Corpus, cantant al Cor de l´Església o ballant Les Gitanes amb la colla local.  Era una noia inquieta, curiosa, atrevida i decidida i ha estat una dona avançada als seus temps. Amb dinou anys li van oferir fer de model d´alta costura. Això la va fer entrar en contacte amb l´alta societat barcelonina. Després es va casar i es va traslladar a viure a Barcelona.  Tot i així, els seus vincles familiars fan que continuï lligada a les seves arrels, a la població que la va veure néixer i créixer.

Malgrat que mai no va assistir a una escola de Belles Arts, l’atzar la va creuar amb els seus dos grans mestres: el pintor Pere Pruna i l’escultor Joan Rebull. Sallent ha exposat a galeries de prestigi com la Sala Alcobea de Madrid, la Sala Vayreda d’Olot, la Galeria d’Art Jaume III de Mallorca, o a Barcelona a la Sala Nonell i a la Sala Parés, on pocs artistes han exposat tant pintura com escultura.
La temàtica de la seva obra gairebé sempre ha estat centrada en la dona, sobretot en els nus femenins, i un clar exemple n’és la peça que avui volem destacar: En sí.

En sí és una escultura de marbre iugoslau esculpit, retrat de la seva filla adolescent, de disset anys, a tamany natural, fins a mitja cama, nua, amb el cabell recollit i les mans creuades davant, per sota la panxa.  Les seves mides són de 101 x 43 x 34 cm. L’obra va ser una donació de l’artista amb motiu de la inauguració del nostre centre i, des del mes de març de 2007, ocupa un lloc destacat dins la sala d’exposicions permanent del nostre equipament. Avui hem triat aquesta obra, d’entre totes les de Sallent que formen part de la nostra col·lecció, perquè va ser la seva primera escultura i, a banda de la seva bellesa, té una simbologia especial per a l’artista.

Reproduïm exactament el que ella ens explica:  En començar a modelar, en cap moment vaig tenir la intenció de fer una escultura; el meu únic desig era, sent com era una pintora de figures, estudiar bé l'estructura del cos humà. Volia endevinar l'esquelet que sosté el cos, notar la forma de les clavícules i entendre  com es tancaven els ulls,  cóm eren les aletes del nas que ens permeten respirar, i comprendre la forma meravellosa que dibuixen  les orelles. Quan vaig començar a modelar em vaig adonar que entenia perfectament el volum, amb tota la complexitat d'elements que el formen.

Quan vaig acabar de modelar el fang, mitjançant un motlle vaig fer una còpia en guix i vaig seguir retocant el model. Llavors vaig voler executar-lo en marbre. Ho vaig fer "donar de punts", que és una tècnica en la qual uns especialistes copien l'escultura de guix i la reprodueixen en un altre material i, finalment, vaig voler acabar treballant jo mateixa el marbre per donar-li l'acabat final, que és el que li dóna vida. És així com vaig descobrir que era escultora, perquè mai havia passat per un aprenentatge d'escola. La primera sorpresa de la meva predisposició vaig ser jo mateixa.La model va ser la meva filla, que en aquell moment tenia disset anys, i va tenir molta paciència posant durant hores i hores per tal de que jo pogués estudiar el seu cos.”

Recentment Sallent ha publicat la seva autobiografia en el llibre Vidas y apariencias, del que ella mateixa n’és autora.

                                  
>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:

- Maria Lluïsa BORRÁS, Lluïsa Sallent, Barcelona, 1994. Àmbit Serveis Editorials s.a.
- Carme ALDANA, Memòries d’un barri de frontera. El fil de la memòria. Ripollet (Barcelona), 2000. Ema Publicacions i Publicitat sccl.
- Luisa SALLENT, Vidas y apariencias, Madrid, 2011. Ediciones Martinez  Roca.