Considerant la importància que han tingut els molins en la història i l’economia de Ripollet, tornem a abordar aquest tema tot centrant-nos en el cas concret dels molins paperers.
A finals del segle xvii, alguns dels molins fariners i drapers que existien a la vila van ser transformats en molins paperers, d’altres van ser construïts de nou amb aquesta finalitat en aquell moment. Tot ells van viure el seu gran esplendor durant el segle xviii, esdevenint una indústria vital per al municipi. Aquest moment d'auge és atribuïble al context general: durant aquest període la mecanització dels processos i la demanda creixent, tant del mercat estatal com del colonial, van contribuir a l’expansió d’aquesta indústria. Al segle xviii destacaren, sobretot, dos centres paperers: la conca del riu Anoia, amb Capellades com a centre, i la conca del Francolí. La conca del Ripoll també va ser un punt important, tot i que en aquesta zona, la indústria tèxtil va acabar per substituir la del paper.
La proximitat de Ripollet amb el riu va jugar un paper decisiu en la implantació dels molins. L'aigua és un element imprescindible per a la fabricació del paper: és la font d’energia que mou les maces que desfilaven els draps. Val a dir, que tot el paper va procedir dels draps fins ben avançat el segle xix, moment en el qual es va començar a produir paper procedent de la fusta.
Així doncs, la primera matèria del paper eren els draps vells (de cotó, de llana, de lli o de cànem). Un cop desfilats, amb l’ajut de les maces de fusta i de l’aigua, s’obtenia una pasta que havia de ser blanquejada (en un primer moment amb lleixiu i, més endavant, amb clorur de sal o clor) que era dipositada en tines. Un cop a la tina, s’introduïa la forma o motlle (un bastidor de fusta i una tela metàl·lica), sobre la qual hi quedava estesa una capa de pasta. Quan es treia del motlle, la pasta constituïa un full de paper que havia de ser premsat, encolat, setinat i assecat. En aquest sentit cal indicar que els molins paperers són fàcilment identificables pel seu aspecte perquè compten amb moltes finestres obertes als seus murs que faciliten la circulació de l’aire que ha d'assecar els fulls de paper que penjaven dels estenedors.
(Informació extreta de: J. Esteve Farriol i M. Ribas Cardús, Els molins paperers a Catalunya, Barcelona: Rafael Dalmau ed., 2008, especialment les pàgines 5-17).
Ripollet i els molins paperers
A Ripollet destaquen diversos molins paperers com el Molí d’en Xec o d’en Barneda o el Molí d’en Coll o d’en Font.
Sobre el Molí d’en Ginestar o d’en Masachs en podeu conèixer més coses al Mapa de Patrimoni del municipi. Aquest molí apareix citat des del segle xiv com a Molí del Prat, vinculat a la sèquia Monar. Des del segle xvi es té constància que van existir dos molins: un de draper i un altre de fariner. Més tard, durant el segle xvii s’edificà un tercer molí, en aquest cas, polvorer. A finals del segle xvii, el molí fariner i el polvorer van deixar de funcionar i el draper passà a convertir-se en molí paperer. A inicis del segle xx, el molí va passar a ser propietat de la família Masachs que el va convertir en una fàbrica de cartró, evolució que comparteixen molts molins paperers. La fàbrica de cartró va funcionar fins el 1979. Cal destacar d’aquest edifici les finestres de la planta superior, ben característiques dels molins paperers i de les necessitats constructives que implica el procés d’assecatge del paper. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, és avui la Sala de Plens.
També podem destacar a Ripollet el Molí d’en Buxó o d’en Calvet (vegeu-ne mé
s informació al Mapa de Patrimoni). Se’n desconeix l’origen però es creu que devia bastir-se en aquest indret per la seva situació propera al rec Monar. L'any 1896 el molí va ser reconvertit en fàbrica de cartró, de la qual ens queda encara el testimoni de la xemeneia, erigida cap als anys 50 del segle xx. Aquesta xemeneia servia per evacuar els gasos de la caldera, utilitzada per obtenir el vapor d'aigua necessari per a l'assecatge del cartró fabricat. El molí es va desmantellar i va ser traslladat a La Llagosta durant els anys setanta.
La troballa la van fer de manera casual uns camperols l’any 1974 i es calcula que hi ha més de 6.000 guerrers, alguns encara per desenterrar. Les figures són de colors vius i brillants però malauradament el color es perd quan s’exposen a l’aire, a causa de l’oxidació. La tomba està localitzada a 
