divendres, 15 de juliol del 2011

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La creu de terme d'Andreu Solà Vidal



Els tresors del Molí és una nova iniciativa que vol donar a conèixer les peces més destacades que formen el fons del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata.


La primera de les entrades la dediquem a una obra del pintor Andreu Solà Vidal, es tracta d’una petita taula (17 x 10 cm) que recentment, gràcies a la restauració portada a terme a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, ha pogut recuperar l’aspecte original.
Andreu Solà i Vidal, és una de les figures a la qual és dedicada l’exposició permanent que podeu visitar al CIP Molí d’en Rata Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada. Solà va néixer a Ripollet el 1863 i va estudiar a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, La Llotja. Durant un temps va viure a París i a Madrid fins que va tornar a Ripollet, on es va instal·lar fins a la seva mort, ocorreguda prematurament el 1902. Es considera que la seva trajectòria artística s’emmarca dins del corrent modernista.
Són diverses les obres de Solà amb què compta el fons del CIP, en aquest cas es tracta d’un petita taula pintada a l’oli, la fusta de la qual procedeix d’una caixa de tabac de Manila, tal com es pot observar a partir d’una inscripció en baix relleu que consta al revers de la taula.
En aquesta taula s’hi representa una creu de terme, aquestes creus es trobaven disposades sobre pedestals i s’acostumaven a situar a les entrades de les poblacions per marcar els límits dels seus termes o bé és col·locaven a costat dels camins.
La peça va formar part del programa “Coincidències insòlites”, que va permetre que diferents museus de la Xarxa de Museus Locals posessin en diàleg peces dels seus fons que compartien algun tipus de relació entre elles. Aquesta obra d’en Solà va ser posada en paral·lel amb dues altres: una procedent de la Casa-Museu Verdaguer (Folgueroles) i l’altra del Museu Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès). Les peces permetien vincular diverses figures destacades de l’època: Jacint Verdaguer, l’editor Francesc Matheu i Andreu Solà, a partir de l’edició d’un llibre (Dietari d’un pelegrí a Terra Santa) de Verdaguer editat per Francesc Matheu, els gravats del qual van ser realitzats per Solà, col·laborador de l’editorial de Matheu, La Il·lustració Catalana. D’altra banda, la creu de Terme d’en Solà va ser posada en relació amb una composició molt semblant realitzada per en Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943). La semblança entre totes dues permet pensar que potser es podria tractar d’un mateix estudi acadèmic i que tots dos artistes poguessin haver coincidit en els seus anys d’estudi a La Llotja.

dimarts, 12 de juliol del 2011

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L’església de Sant Esteve

La segona entrada sobre el patrimoni de Ripollet, hem decidit centrar-la en lesglésia parroquial, dedicada a Sant Esteve. Aquest temple ha estat declarat recentment BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). En aquest cas realitzarem una breu introducció sobre l’edifici i, més endavant, n’anirem abordant aspectes concrets.
Malgrat que el temple que avui conservem és posterior, i fruit de diverses fases constructives ben visibles a la seva estructura, la primera referència documental es molt antiga i es remunta a finals del segle X: en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès.
Constructivament es tracta d’un edifici de base romànica amb afegits d’èpoques posteriors que han anat modificant i ampliant l’estructura del temple: l’edifici romànic primitiu devia comptar amb una planta de creu llatina amb un absis semicircular; les naus laterals i les capelles van sumar-se amb posterioritat a l’estructura primigènia.
Exteriorment, al mur meridional de l’església, es conserven les restes d’uns arcs, descoberts en enderrocar la rectoria el 1948, que ens indiquen la presència d’un antic claustre. D’aquest claustre ja se’n té constància a finals del segle XVII gràcies a un document que sol·licita que se n’arrangi la porta.
La portalada, situada a l’oest del temple, es un afegitó del segle XVII. Compta amb dues columnes que descansen sobre pedestals i que sostenen un entaulament. Entre els elements en relleu que decoren la façana cal destacar la presència del pollet sobre pedres de riu (tant als pedestals com a les mètopes) símbol de la vila de Ripollet. Fins el 1844 es va conservar a la portalada una escultura de sant Esteve, avui desapareguda.
L’església romànica va comptar amb un campanar d’espadanya que va quedar tapat en la construcció de la teulada actual de doble vessant. Avui, encara resulta visible la seva estructura des de les golfes de l’edifici, conegudes com les golfes de les bruixes.
Més tard, el 1603, es va construir un nou campanar (el campanar vell), aquest cop de torre, situat a continuació de la paret nord de l’església. Al segle XIX aquest campanar ja es trobava molt malmès i finalment va haver de ser enderrocat fins a la meitat. Aquest espai acull actualment el baptisteri.
Poc més tard, les aportacions de Maria Torras, vídua de Joan Almirall, van permetre aixecar un nou campanar a l’altre costat de la façana. Construït seguint l’estil modernista per l’arquitecte Josep Torres Argullol, la seva edificació va finalitzar el 1892.
Per a més informació sobre aquesta església vegeu:
-Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 39-51 i 67-72
-Elisenda Casanova i Querol i M. Àngels Fondevila i Guinart, Patrimoni contemporani. Descobrir Ripollet, Barcelona: Columna edicions, 1992, pp. 124-127.
-El Mapa de Patrimoni Cultural (l'enllaç que us hi dirigirà el trobareu a la pàgina web de http://www.ripollet.cat/)
-AA.DD., Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental, El Vallès Occidental, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 141.