dijous, 23 de juny de 2011

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: el Molí d’en Rata



Amb aquesta entrada sobre el Molí d’en Rata volem iniciar un seguit de posts en aquest bloc que tindran com a objectiu tractar diversos aspectes del patrimoni històric i cultural de Ripollet: aspectes poc coneguts o curiosos que ens permetran conèixer una mica millor la nostra ciutat.
La voluntat és divulgar aquest llegat, donar-lo a conèixer, tant a persones que s’interessin pel patrimoni del municipi en concret com a persones interessades per temes patrimonials en general. Us convidem a participar deixant comentaris o aportacions en les entrades que us hagin cridat més l’atenció. Tot suggeriment serà benvingut!
Per tal d’inaugurar aquesta iniciativa hem cregut convenient començar amb l’edifici que dóna nom al Centre d’Interpretació del Patrimoni: el Molí d’en Rata, restaurat l’any 2005, i mirar de resseguir-ne una mica la història.
En referir-nos al tema dels molins, en primer lloc cal fer èmfasi en la importància que aquests han tingut per l’economia de la ciutat. Ripollet és travessat pel riu Ripoll, així doncs, la proximitat de l’aigua ha motivat la presència de molins hidràulics a l'entorn.
Tal com recull Manuel Mogas, les primeres notícies sobre l’existència de molins a la zona es remunten ja a finals del segle X: en trobem referències documentals al cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. A finals del segle XVII, alguns dels molins fariners i drapers existents a la vila seran transformats en molins paperers, d’altres seran construïts llavors amb aquesta finalitat. Els molins paperers viuran el seu gran auge sobretot durant el segle XVIII, esdevenint una indústria vital per la vila. Entre ells podem destacar, per exemple, el Molí d’en Ginestar o d’en Massachs un dels molins paperers més antics de Ripollet i el Molí d’en Buxó o d’en Calvet, entre d’altres.
El Molí d’en Rata o d’en Clos és un molí fariner hidràulic, un dels darrers que va funcionar al Vallès Occidental: cal destacar que va restar actiu fins a la dècada dels anys cinquanta del segle XX.
Com és ben sabut, el permís per construir aquest molí va ser concedit a Bartomeu Clos i Braut el 1825. Malgrat tot, la posada en funcionament del molí es farà esperar ja que per fer-ho era necessari poder desviar l’aigua de la sèquia Monar, també coneguda com a rec Monnar: un conjunt de sèquies construïdes per tal de fer arribar l’aigua del Ripoll als conreus, molins i, més endavant, a les fàbriques de la zona. Com que en Bartomeu Clos no havia ajudat a finançar les obres que havien portat a terme l’associació de regants i usuaris de la sèquia, aquests en un primer moment van negar-li el permís que necessitava per poder desviar l’aigua. Després de diversos anys de plets, el 1859, el seu fill Josep Clos i Pujol serà acceptat a la societat de regants i el molí podrà ser posat en funcionament.
Així doncs, aquest molí, conegut com el Molí d’en Rata (possible malnom d’un dels moliners que el van arrendar) o Molí d’en Clos (pel nom de la família que n’era propietària), és un antic molí fariner hidràulic.
L’edifici ha conservat la maquinària original que permet veure funcionar un antic molí d’aquestes característiques. Darrera del molí existeix una bassa des de la qual cau l’aigua que fa girar la turbina o rodet (que és visible des de l’exterior). Des d’aquesta turbina, i a través de l’eix, es comunica el moviment fins a les moles de pedra de la planta baixa de l’edifici i la mola superior comença a girar. Aquest moviment de la mola és el que permetia moldre el gra que queia transformat en farina al recipient de la farinera.
Si voleu veure un antic molí fariner en funcionament i conèixer més coses sobre la història de Ripollet, us animem a visitar l’edifici del Molí d’en Rata! per fer-ho cal que ens truqueu o ens escriviu per correu electrònic per tal de poder concertar la visita. Us indiquem que durant el Dia Internacional dels Museus, les Jornades Europees de Patrimoni i la Festa Major de Ripollet, es realitzen jornades de portes obertes al molí.
Per a més informació sobre els molins a Ripollet i sobre el Molí d’en Rata, vegeu:
-Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 109-123 (en concret sobre el Molí d’en Rata: pp. 112-113).
-Elisenda Casanova i Querol i M. Àngels Fondevila i Guinart, Patrimoni contemporani. Descobrir Ripollet, Barcelona: Columna edicions, 1992, pp. 90-97 (en concret sobre el Molí d’en Rata pp. 96-97).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada