RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L'himne local "Cant a Ripollet"

En aquesta nova entrada volem fer esment d’una tipologia de bé patrimonial que sovint queda una mica oblidada: el patrimoni immaterial.

Quan parlem de patrimoni cultural no només ens referim a manifestacions tangibles, com són els monuments i els objectes que s’han preservat a través del temps. També abasta  les que innumerables grups i comunitats de tot  el món han rebut dels seus avantpassats i transmeten als seus descendents, sovint de manera oral.  Aquest patrimoni viu, anomenat immaterial, confereix a cadascun dels seus dipositaris un sentiment d’identitat i de continuïtat, ja que se l’apropien i el reprodueixen constantment.

Tot i així, es tracta d’un patrimoni fràgil i per això, durant els darrers anys ha adquirit un veritable reconeixement mundial i la seva protecció s’ha convertit en una de les prioritats de la cooperació internacional gràcies al paper de guia desenvolupat per la UNESCO amb l’adopció, l’any 2003, de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. 

A Ripollet som rics en aquest tipus de patrimoni. Tenim llegendes, romanços, festes, música i goigs. Molts d’ells segur que ja els coneixeu, altres potser no tant. A través d’aquest bloc els anirem recuperant i explicant.

Començarem per un element en el que hem estat pioners a Catalunya. Sabeu que a Ripollet tenim un himne local?

La tardor del 2007, en el decurs d'una trobada de Gegants a Ripollet, es va fer manifesta la voluntat d'algunes entitats culturals com la CRAC o la Societat Coral El Vallès, de convertir  el Cant a Ripollet de Josep Maria Brull, en l'himne oficial de la població. A més de la conversió en l'himne del poble, es va pensar que seria un magnífic tancament de l'any Brull, que s’estava celebrant durant tot el 2007, i un homenatge a l'artista.

Aquest cant havia sortit d'un poema de Josep Maria Brull, del qual no es conserva l'original, però sí la partitura per a cor masculí de 4 veus del mestre Antoni Oliva i Oliva, de l’any 1956, que acompanya el text de Brull. Aquest cant havia estat interpretat diverses vegades per la Societat Coral El Vallès.

Amb arranjaments de Toni Santiago i Esteve Costa, l'any 2007 es van enregistrar en CD dues versions cantades per la Societat Coral El Vallès de Ripollet, amb suport de membres de la coral "Belles Arts" de Sabadell i del cor infantil d'alumnes de les escoles de Ripollet i acompanyament musical de l'escola de música, Ripollet Educació.  D’aquesta manera vam passar a tenir dues versions del mateix cant, una d’oficial i una de popular, feta amb veus infantils.

Al Ple ordinari del 28 de febrer del 2008 es va fer l'aprovació inicial per demanar a la Generalitat l'oficialitat del poema i convertir-lo en himne local, cosa que succeí el dia 18 d’abril de 2008. Ripollet es convertia així en el primer municipi de Catalunya amb un himne propi reconegut oficialment.

El dia 20 d'abril del mateix any l'himne va ser presentat a la població de manera pública en una interpretació dels membres de la Societat Coral El Vallès, acompanyats de la soprano Anna Borrego.

Lletra:

Amb el nom de la nostra vila

unim nostres sentiments

fem brollar del cor als llavis

Ripollet als quatre vents¡

Terra roja, terra blanca

vora el riu que duu el seu nom

amb una horta ben gemada

i un got de vi per tothom.

Ripollet meitat pagesa,

i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals.

El treball que a tots honora

la virtut que ens fa més bons

la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.

>Per a més informació sobre l’himne, vegeu:

- Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Edició commemorativa. Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 313-315.

- http://ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=10332

http://www.tv3.cat/videos/387979

Juga amb la història: "La domus d'Empúries"

La sala de tallers del CIP Molí d’en Rata va ser ahir escenari de la construcció d’una domus romana amb el taller familiar “La Domus d’Empúries”, dins del programa Juga amb la Història. Grans i petits van fer una ràpida mirada a l’urbanisme romà i van conèixer els tipus de vivendes que existien en aquella època: les insulae, les villae i les domus. A continuació van construir la seva pròpia domus amb el corresponent vestíbul, l’atri i el jardí, a la part posterior de la vivenda.

El mes de desembre no hi haurà taller i per tant la propera trobada serà el dia 29 de gener de 2012, quan viatjarem a una cultura molt llunyana, la dels guerrers del Xi’an. Al taller “Taller de Xina – Guerrers de Xi’An” aprendrem qui van ser, què representen i com van ser descoberts.
Us recordem que el nombre màxim de participants és de 25 i per tant és recomanable fer la reserva de la vostra plaça durant la setmana prèvia al taller.
T’hi apuntes?

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: Els molins paperers

Considerant la importància que han tingut els molins en la història i l’economia de Ripollet, tornem a abordar aquest tema tot centrant-nos en el cas concret dels molins paperers.

A finals del segle xvii, alguns dels molins fariners i drapers que existien a la vila van ser transformats en molins paperers, d’altres van ser construïts de nou amb aquesta finalitat en aquell moment. Tot ells van viure el seu gran esplendor durant el segle xviii, esdevenint una indústria vital per al municipi. Aquest moment d'auge és atribuïble al context general: durant aquest període la mecanització dels processos i la demanda creixent, tant del mercat estatal com del colonial, van contribuir a l’expansió d’aquesta indústria. Al segle xviii destacaren, sobretot, dos centres paperers: la conca del riu Anoia, amb Capellades com a centre, i la conca del Francolí. La conca del Ripoll també va ser un punt important, tot i que en aquesta zona, la indústria tèxtil va acabar per substituir la del paper.

La proximitat de Ripollet amb el riu va jugar un paper decisiu en la implantació dels molins. L'aigua és un element imprescindible per a la fabricació del paper: és la font d’energia que mou les maces que desfilaven els draps. Val a dir, que tot el paper va procedir dels draps fins ben avançat el segle xix, moment en el qual es va començar a produir paper procedent de la fusta.

Així doncs, la primera matèria del paper eren els draps vells (de cotó, de llana, de lli o de cànem). Un cop desfilats, amb l’ajut de les maces de fusta i de l’aigua, s’obtenia una pasta que havia de ser blanquejada (en un primer moment amb lleixiu i, més endavant, amb clorur de sal o clor) que era dipositada en tines. Un cop a la tina, s’introduïa la forma o motlle (un bastidor de fusta i una tela metàl·lica), sobre la qual hi quedava estesa una capa de pasta. Quan es treia del motlle, la pasta constituïa un full de paper que havia de ser premsat, encolat, setinat i assecat. En aquest sentit cal indicar que els molins paperers són fàcilment identificables pel seu aspecte perquè compten amb moltes finestres obertes als seus murs que faciliten la circulació de l’aire que ha d'assecar els fulls de paper que penjaven dels estenedors.

(Informació extreta de: J. Esteve Farriol i M. Ribas Cardús, Els molins paperers a Catalunya, Barcelona: Rafael Dalmau ed., 2008, especialment les pàgines 5-17).

Ripollet i els molins paperers

A Ripollet destaquen diversos molins paperers com el Molí d’en Xec o d’en Barneda o el Molí d’en Coll o d’en Font.

Sobre el Molí d’en Ginestar o d’en Masachs en podeu conèixer més coses al Mapa de Patrimoni del municipi. Aquest molí apareix citat des del segle xiv com a Molí del Prat, vinculat a la sèquia Monar. Des del segle xvi es té constància que van existir dos molins: un de draper i un altre de fariner. Més tard, durant el segle xvii s’edificà un tercer molí, en aquest cas, polvorer. A finals del segle xvii, el molí fariner i el polvorer van deixar de funcionar i el draper passà a convertir-se en molí paperer. A inicis del segle xx, el molí va passar a ser propietat de la família Masachs que el va convertir en una fàbrica de cartró, evolució que comparteixen molts molins paperers. La fàbrica de cartró va funcionar fins el 1979. Cal destacar d’aquest edifici les finestres de la planta superior, ben característiques dels molins paperers i de les necessitats constructives que implica el procés d’assecatge del paper. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, és avui la Sala de Plens.

També podem destacar a Ripollet el Molí d’en Buxó o d’en Calvet (vegeu-ne més informació al Mapa de Patrimoni). Se’n desconeix l’origen però es creu que devia bastir-se en aquest indret per la seva situació propera al rec Monar. L'any 1896 el molí va ser reconvertit en fàbrica de cartró, de la qual ens queda encara el testimoni de la xemeneia, erigida cap als anys 50 del segle xx. Aquesta xemeneia servia per evacuar els gasos de la caldera, utilitzada per obtenir el vapor d'aigua necessari per a l'assecatge del cartró fabricat. El molí es va desmantellar i va ser traslladat a La Llagosta durant els anys setanta.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La Mirada Tàctil

La Mirada Tàctil és una iniciativa de l’Oficina de Patrimoni Cultural i de la Xarxa de Museus Locals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que vol garantir l’accessibilitat cultural a tota la ciutadania. Aquest programa ha comptat amb l’assessorament del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE Catalunya.
Aquesta iniciativa ha permès dotar diversos centres de la Xarxa de Museus Locals (vegeu-ne un llistat a: http://www.diba.cat/web/opc/mirada_tactil) de mòduls multisensorials (tàctils i visuals) que permeten apropar el seu contingut a tots els ciutadans, però que sobretot s’adrecen a aquells que pateixen algun tipus de discapacitat visual o mobilitat reduïda. Així doncs, aquest programa vol facilitar les eines multisensorials per convertir els museus locals en un espai accessible. Per fer-ho s’han escollit elements, exemplificadors i representatius del fons del museu, a partir dels quals es creen uns mòduls introductoris que serveixen de presentació de la visita.

La Mirada Tàctil al CIP Molí d’en Rata és dedicada a l’exposició permanent Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada. Aquesta exposició se centra ens els escultors: Josep Maria Brull i Lluïsa Sallent, en el pintor Andreu Solà, en el tenor Gaietà Renom, en la concertista de castanyoles Emma Maleras i en l’esportista Joan Creus. Tots ells són representats a partir d’un objecte que els defineix de manera clara. D’aquesta manera, la figura de Josep Maria Brull compta amb un còdol treballat; Lluïsa Sallent amb una escultura d’un nu femení; Joan Creus amb una rèplica d’una medalla olímpica; Maleras amb un audiovisual i unes castanyoles; Gaietà Renom amb un audio d’una de les seves actuacions i Andreu Solà amb un quadre en relleu que permet descobrir les formes a través del tacte. Tots els objectes són acompanyats per un text en braille amb una frase representativa de cadascun dels personatges.

Juga amb la història: "Pans viatgers, pans que ens parlen d'històries..."..

Ahir al CIP Molí d'en Rata vam inaugurar l'edició d'enguany dels tallers del "Juga amb la història" amb el taller "Pans viatgers, pans que ens parlen d'històries...", on pares i menuts van aprendre a elaborar un pa típic d'una ciutat d'Irlanda a base de patates i pomes que va quedar deliciós. Es van acostar al Molí un gran nombre de famílies interessades. Malauradament, no totes van poder realitzar el taller ja que les places són limitades, us recordem que podeu fer la reserva de la vostra plaça trucant per telèfon la setmana abans del taller.
La propera cita és el 27 de novembre amb el "Taller de la Domus d'Empúries". Aquest taller ens permetrà conèixer com vivien els romans i com eren les seves cases. Us hi esperem!

Tornen els tallers del Juga amb la història!

El 23 d'octubre inaugurem la tercera edició dels tallers del Juga amb la història.

El Juga amb la història és un programa de tallers familiars de cap de setmana on grans i petits poden gaudir d'activitats per aprendre sobre història, art i patrimoni de manera lúdica. Aquests tallers tenen lloc els darrers diumenges de mes (exceptuant alguns dies en concret, com podeu veure al programa adjunt) al CIP.

Les temàtiques dels tallers són molt variades: des del descobriment dels guerrers de Xi'an, passant pels capitells romànics del monestir de Ripoll, els jeroglífics o la confecció d'una joia prehistòrica. La intenció d'aquests tallers és que pares, mares i menuts aprenguin, gaudeixin i comparteixin plegats una bona estona. Us convidem a participar-hi! Per a més informació sobre aquests tallers contacteu amb nosaltres per telèfon (935946057) o bé per correu electrònic (molidenrata@ripollet.cat).

Mor Ernest Boquet i Jiménez

El passat dia 1 d’octubre va morir el Ernest Boquet i Jiménez, eminent científic i fill predilecte de Ripollet per la seva trajectòria professional.

Nascut a Ripollet l'any 1946, Ernest Boquet ens ha deixat un importantíssim llegat científic: fou catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Barcelona, expert en microbiologia, parasitologia i anàlisi clínic. També fou assessor del Ministeri de Sanitat espanyol i de diversos comitès científics de la Generalitat de Catalunya.

Al vestíbul del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata, hi trobareu “l’espai Boquet” inclòs dins del projecte expositiu “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, on es fa un repàs de la seva vida professional i de la seva vinculació amb la vila.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: Gaietà Renom i Garcia

Una de les figures a les quals es dedica l’exposició “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, que podeu visitar al CIP Molí d'en Rata, és en Gaietà Renom i Garcia.

Gaietà Renom, nascut a Barcelona el 1913, va mantenir al llarg de la seva vida una vinculació molt especial amb la vila de Ripollet, on passava els estius des de ben petit.

Amb 6 o 7 anys, Renom ja destacà per la seva veu i als setze anys va ingressar a l’Orfeó Català on estudià solfeig i, més tard, s’incorporà com a cantaire. Més tard va formar part del quartet vocal Orpheus, formació que va esdevenir molt popular a l’època. L’any 1948 va debutar com a tenor al Liceu i el 1949 esdevingué tenor solista de l’Orfeó Català, plaça que va ocupar durant més de 35 anys.

Al llarg de la seva trajectòria va actuar per diferents països d’Europa i va enregistrar un gran nombre de treballs de gèneres musicals diferents: sarsuela, cançó popular catalana, sardanes...

En temps de la Postguerra i el Franquisme, la seva veu va convertir-se en un símbol de catalanitat. Als 78 anys va rebre la Creu de Sant Jordi.

Jornades Europees del Patrimoni 2011

El Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata participarà un any més a les Jornades Europees del Patrimoni amb dues iniciatives complementàries.

Les Jornades Europees del Patrimoni tenen la voluntat de promoure l'accés al patrimoni cultural i donar-lo a conèixer. La iniciativa tingué l'origen el 1984 a França i és promoguda pel Consell d'Europa i la Comissió Europea.

Algunes de les activitats organitzades pel CIP Molí d’en Rata formen part del projecte “Pont Vell – Tiana, el vincle de la nostra història”, portat a terme en col·laboració amb el Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i amb el suport de la Diputació de Barcelona, i s’inclouen en el marc de les Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell.

Enguany és la tercera edició d'aquest projecte i la temàtica s'ha centrat en la delimitació dels termes municipals de Cerdanyola i Ripollet a la zona, delimitació que han anat fluctuant al llarg del temps.

Una xerrada a càrrec de la historiadora Raquel Valdenebro, dijous 22 a les 19 h al CIP Molí d’en Rata, ens permetrà aprofundir en la història i en els canvis que ha patit la delimitació entre aquests termes municipals. Dissabte 24 de setembre, a les 11.00 h al barri del Pont Vell (al Carrer Ntra. Sra. dels Àngels, al costat de la Carpa), es realitzarà un taller per a nens i nenes que tindrà molt a veure amb la temàtica d'aquest any. Per últim, per al diumenge 25 a les 11 h es proposa un itinerari guiat per conèixer els elements patrimonials essencials del barri i descobrir-ne la història.

Per altra banda, al CIP Molí d’en Rata es podrà gaudir de la jornada de portes obertes el diumenge 25 de setembre (d’11 a 14 i de 17 a 20). Per complementar-la, a les 12 h es realitzarà una visita comentada a l’exposició “Les veus d’un barri” i a les 17 h es farà una visita al Molí d’en Rata. Finalment, a les 18 hores sortirà del CIP l’itinerari pel Ripollet històric, realitzat a càrrec de la Regidoria d’Educació dins del Pla Educatiu d’Entorn.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: la col·lecció de castanyoles d’Emma Maleras

Al CIP Molí d’en Rata comptem amb un bon nombre d’exemplars de castanyoles gràcies a la donació realitzada per la gran concertista ripolletenca d’aquest instrument, Emma Maleras i Gobern. Al fons del CIP hi trobem dos jocs de castanyoles de concert de l'artista (un joc pels aguts i un pels greus) i també algunes de les castanyoles que Maleras va anar adquirint durant els viatges que va realitzar al llarg de la seva trajectòria artística.

Les castanyoles són un instrument de percussió àmpliament utilitzat en dansa i el material amb el qual poden estar elaborades pot variar molt: al CIP Molí d’en Rata comptem amb exemplars procedents d’Eivissa, d’arrel de ginebró, o amb d’altres procedents de Xina, de bambú.

Emma Maleras va néixer a Ripollet el 1919 i ha tingut una brillant trajectòria com a intèrpret de castanyoles i també com a ballarina i com a docent. Maleras és reconeguda internacionalment per haver creat un mètode d’aprenentatge i d’interpretació per a les castanyoles que ha permès equiparar-les amb qualsevol altre instrument.

L’artista és una de les figures a les quals és dedicada l’exposició permanent que podeu visitar al CIP Molí d’en Rata: “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, inaugurada el 25 de març de 2007. Aquesta mostra també és dedicada a l’escultor Josep Maria Brull, a l’escultora i també pintora Lluïsa Sallent, al pintor Andreu Solà, a l’esportista Joan Creus i al tenor Gaietà Renom. Aquests personatges comparteixen carreres professionals de gran èxit i tenen, o han tingut, algun tipus de vinculació amb la vila de Ripollet (ja sigui perquè és el seu poble natal o bé perquè hi han mantingut vincles afectius o laborals).

L’exposició està formada per sis mòduls independents dedicats a cadascun dels protagonistes que es componen de text (on s’explica la biografia i la trajectòria del personatge) i de nombroses fotografies. Els mòduls també contenen objectes relacionats amb ells (en el cas d’Emma Maleras es troben exposades les castanyoles de concert de l’artista) i també es pot veure un audiovisual en forma de breu documental que permet la contextualització del personatge en qüestió.

Jornades Europees del Patrimoni

Les Jornades Europees del Patrimoni tenen la voluntat de promoure l’accés al patrimoni cultural i donar-lo a conèixer. Aquesta iniciativa té el seu origen a França el 1984 i és promoguda pel Consell d’Europa i la Comissió Europea. Les jornades se celebren durant un cap de setmana del mes de setembre en el qual es poden visitar espais patrimonials i d’interès cultural que obren les seves portes al públic.

El CIP Molí d’en Rata participa a les Jornades Europees del Patrimoni amb dues iniciatives complementàries.

Per una banda, es realitza una jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació del Patrimoni i al Molí d’en Rata i s’ofereixen visites guiades.

En segon lloc, juntament amb el Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i amb el suport de la Diputació de Barcelona, participa en el programa “Pont Vell – Tiana, el vincle de la nostra història”: que consisteix en un seguit d’actes organitzats en aquest barri, situat a cavall de tots dos municipis: Cerdanyola i Ripollet, coincidint amb les Festes de la Tardor que s’hi celebren cada any.

A partir d’aquest programa es vol recuperar la història del barri abordant un tema diferent cada any: des del jaciment neolític de la bòbila Padró fins a la memòria d’esdeveniments més recents com la fixació dels límits dels termes municipals entre ambdós municipis.

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L’escut de la vila i la seva història

Amb motiu de la Festa Major de Ripollet, realitzem una nova entrada al bloc. En aquest cas la dediquem a l'escut del municipi i a la seva història. Val a dir que part d'aquesta informació s'inclou en un plafó exposat al Mercat de pagès de la plaça del Molí.

Els elements que reconeixem a l'escut actual de Ripollet són els següents:

-Pollet: la figura del pollet és el senyal parlant de Ripollet. En realitat, però, l’origen etimològic del nom de la vila es trobaria en el diminutiu del riu Ripoll (Rivus Pullus: riera de pollancres). El nom de Ripollet apareix escrit per primera vegada en un document del 1042.

-Corona: la corona apareix com a timbre (ornament que es troba per damunt de l’escut). Aquest tipus de corona representa les muralles amb què es defensaven les viles, juntament amb les torres i les portes que s’hi obrien.

-Mola de Molí: fa referència a la indústria tradicional de la vila, és a dir, els molins: fariners, drapers i, sobretot, paperers. Ja tenim constància de l’existència de molins a la zona des de finals del segle X. La gran expansió es donarà a finals del segle XVIII, moment en què els molins paperers viuran el seu gran auge a Ripollet.

-Engranatge o roda dentada: es representa per la importància que la indústria ha tingut a la població, sobretot la tèxtil, des del seu establiment al municipi durant el segle XIX. El 1846 es va crear a la vila la primera fàbrica tèxtil: La Llana.

-Faixa ondada: en referència al riu Ripoll, que donà nom al municipi per la seva proximitat.

-Escut de Catalunya (quatre pals de gules): només poden incorporar l’escut de Catalunya les viles que hi tenen el dret històric: han d’haver rebut la concessió reial per fer-ho o bé, han d’haver estat una vila de jurisdicció reial.

De totes maneres, l’escut de Ripollet no sempre ha estat tal com el coneixem avui, sinó que ha anat variant força al llarg de la seva història.

La primera representació de l’emblema de la vila de la qual tenim constància sembla que la trobem, en forma de relleu escultòric, a la portalada afegida durant el segle XVII a l’església de Sant Esteve. Tant a les mètopes de l’entaulament com als pedestals dins d’un medalló ovalat, hi ha representat un petit pollet sobre unes pedres de riu.

Anys més tard, canvia l’emblema del municipi: ara desapareix el pollet i al seu lloc s’hi col·loca un gall. L’aparició del gall cal entendre-la també com una interpretació del nom de la vila: poll-pollet.

Sembla que aquesta tipologia va ser emprada fins a finals del segle XIX, moment en el qual es concedeix el títol de vila a Ripollet. És per aquest motiu que l’Ajuntament acorda canviar la representació de l’escut. Ara es divideix l’escut en quatre parts: al centre s'hi col·loca la creu de Malta, torna a aparèixer el pollet (disposat en un turonet de pedres sobre el riu); a la dreta, s’hi col·loquen els atributs de la indústria i a l’esquerra, els de l’agricultura. A la part inferior, s’hi representen els quatre pals de gules, la bandera catalana.

El 1939, el canvi de règim polític comporta un canvi en l’escut del municipi, ara s’adopta una composició partida en la qual es disposa l’àliga a la part superior i, a la part inferior, el gall.

Al llarg del període franquista, hi haurà un nou canvi en els elements representats: tot i que es manté la composició descrita, es substitueix el gall pel pollet damunt les pedres i el riu.

A partir de la dècada dels anys seixanta es torna a adoptar l’escut partit en quatre parts de 1894 i, des de 1980, la llegenda que acompanya els escuts municipals passa a ser escrita en català.

Finalment, el ple municipal del 29 de setembre de 2005 va ratificar l'escut i la bandera actuals que van quedar fixats segons la normativa de la Generalitat de Catalunya per a la regulació de símbols locals.

Per a més informació, vegeu:

- M. Mogas, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema publicacions, 2008, p. 131-137 i 266-267.

- J. Teruel, “L’escut, la bandera, l’himne. Els nous senyals d’identitat”, a: M. Mogas, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema publicacions, 2008, p. 309-316.

Festa Major de Ripollet 2011

Els propers 26, 27, 28 i 29 d'agost són els dies de la Festa Major de Ripollet. El CIP Molí d'en Rata hi participa amb diverses iniciatives.

El diumenge 28 d'agost de 10 a 14 hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar les exposicions del CIP i l'edifici del Molí, on a 2/4 d'11 es farà una visita guiada que permetrà conèixer el funcionament d'un antic molí fariner hidràulic.
El mateix diumenge al CIP Molí d'en Rata es realitzaran també unes sessions introductòries al món del tast del vi, hi haurà dues sessions una a les 12 i l'altra a 3/4 d'1.
A la tarda, a les 18.00, surt des del CIP l'Itinerari pel Ripollet històric organitzat per la Regidoria d'Educacio a través del Pla Educatiu d'Entorn.

El dilluns 29 d'agost de 10 a 13 hi haurà una nova jornada de portes obertes al CIP i al Molí, a les 12.00 es realitzarà una visita guiada a l'exposició temporal "Les veus d'un barri".

Us hi esperem a tots i totes!

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La creu de terme d'Andreu Solà Vidal

Els tresors del Molí és una nova iniciativa que vol donar a conèixer les peces més destacades que formen el fons del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata.

La primera de les entrades la dediquem a una obra del pintor Andreu Solà Vidal, es tracta d’una petita taula (17 x 10 cm) que recentment, gràcies a la restauració portada a terme a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, ha pogut recuperar l’aspecte original.

Andreu Solà i Vidal, és una de les figures a la qual és dedicada l’exposició permanent que podeu visitar al CIP Molí d’en Rata Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada. Solà va néixer a Ripollet el 1863 i va estudiar a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, La Llotja. Durant un temps va viure a París i a Madrid fins que va tornar a Ripollet, on es va instal·lar fins a la seva mort, ocorreguda prematurament el 1902. Es considera que la seva trajectòria artística s’emmarca dins del corrent modernista.

Són diverses les obres de Solà amb què compta el fons del CIP, en aquest cas es tracta d’un petita taula pintada a l’oli, la fusta de la qual procedeix d’una caixa de tabac de Manila, tal com es pot observar a partir d’una inscripció en baix relleu que consta al revers de la taula.

En aquesta taula s’hi representa una creu de terme, aquestes creus es trobaven disposades sobre pedestals i s’acostumaven a situar a les entrades de les poblacions per marcar els límits dels seus termes o bé és col·locaven a costat dels camins.

La peça va formar part del programa “Coincidències insòlites”, que va permetre que diferents museus de la Xarxa de Museus Locals posessin en diàleg peces dels seus fons que compartien algun tipus de relació entre elles. Aquesta obra d’en Solà va ser posada en paral·lel amb dues altres: una procedent de la Casa-Museu Verdaguer (Folgueroles) i l’altra del Museu Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès). Les peces permetien vincular diverses figures destacades de l’època: Jacint Verdaguer, l’editor Francesc Matheu i Andreu Solà, a partir de l’edició d’un llibre (Dietari d’un pelegrí a Terra Santa) de Verdaguer editat per Francesc Matheu, els gravats del qual van ser realitzats per Solà, col·laborador de l’editorial de Matheu, La Il·lustració Catalana. D’altra banda, la creu de Terme d’en Solà va ser posada en relació amb una composició molt semblant realitzada per en Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943). La semblança entre totes dues permet pensar que potser es podria tractar d’un mateix estudi acadèmic i que tots dos artistes poguessin haver coincidit en els seus anys d’estudi a La Llotja.

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L’església de Sant Esteve

La segona entrada sobre el patrimoni de Ripollet, hem decidit centrar-la en l’església parroquial, dedicada a Sant Esteve. Aquest temple ha estat declarat recentment BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). En aquest cas realitzarem una breu introducció sobre l’edifici i, més endavant, n’anirem abordant aspectes concrets.

Malgrat que el temple que avui conservem és posterior, i fruit de diverses fases constructives ben visibles a la seva estructura, la primera referència documental es molt antiga i es remunta a finals del segle X: en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès.

Constructivament es tracta d’un edifici de base romànica amb afegits d’èpoques posteriors que han anat modificant i ampliant l’estructura del temple: l’edifici romànic primitiu devia comptar amb una planta de creu llatina amb un absis semicircular; les naus laterals i les capelles van sumar-se amb posterioritat a l’estructura primigènia.

Exteriorment, al mur meridional de l’església, es conserven les restes d’uns arcs, descoberts en enderrocar la rectoria el 1948, que ens indiquen la presència d’un antic claustre. D’aquest claustre ja se’n té constància a finals del segle XVII gràcies a un document que sol·licita que se n’arrangi la porta.

La portalada, situada a l’oest del temple, es un afegitó del segle XVII. Compta amb dues columnes que descansen sobre pedestals i que sostenen un entaulament. Entre els elements en relleu que decoren la façana cal destacar la presència del pollet sobre pedres de riu (tant als pedestals com a les mètopes) símbol de la vila de Ripollet. Fins el 1844 es va conservar a la portalada una escultura de sant Esteve, avui desapareguda.

L’església romànica va comptar amb un campanar d’espadanya que va quedar tapat en la construcció de la teulada actual de doble vessant. Avui, encara resulta visible la seva estructura des de les golfes de l’edifici, conegudes com les golfes de les bruixes.

Més tard, el 1603, es va construir un nou campanar (el campanar vell), aquest cop de torre, situat a continuació de la paret nord de l’església. Al segle XIX aquest campanar ja es trobava molt malmès i finalment va haver de ser enderrocat fins a la meitat. Aquest espai acull actualment el baptisteri.

Poc més tard, les aportacions de Maria Torras, vídua de Joan Almirall, van permetre aixecar un nou campanar a l’altre costat de la façana. Construït seguint l’estil modernista per l’arquitecte Josep Torres Argullol, la seva edificació va finalitzar el 1892.

Per a més informació sobre aquesta església vegeu:

-Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 39-51 i 67-72

-Elisenda Casanova i Querol i M. Àngels Fondevila i Guinart, Patrimoni contemporani. Descobrir Ripollet, Barcelona: Columna edicions, 1992, pp. 124-127.

-El Mapa de Patrimoni Cultural (l'enllaç que us hi dirigirà el trobareu a la pàgina web de http://www.ripollet.cat/)

-AA.DD., Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental, El Vallès Occidental, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 141.