Si fem el símil de l’expressió “Posar la primera pedra”, podríem dir que la primera pedra de la col·lecció del CIP va ser l’obra de Josep Maria Brull. La família de l’artista sempre havia manifestat el desig de fer donació a la població de Ripollet de part del seu fons particular, si en algun moment es dedicava un equipament a la preservació i difusió del patrimoni local. D’aquesta manera, la col·lecció del CIP que avui compta amb uns 800 objectes es va iniciar amb la donació d’onze peces de ceràmica, fang, pedra bronze i marbre per part de la família Brull.
Josep Maria Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d’Ebre) l’any 1905, però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d’Ebre), on el seu pare exercia de mestre. Des de petit es va sentir atret per l’arqueologia i l’art. Després va viure a la Selva del Camp (Baix Camp) i es va traslladar a Tarragona per estudiar Magisteri. L’any 1927 va arribar a Ripollet (Vallès Occidental) per exercir de mestre municipal i va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Començà l’aprenentatge de les arts plàstiques a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, sota el mestratge d’Antoni Vila Arrufat i, més tard a la Llotja de Barcelona.
Casat al 1933 amb la mestra i pintora ripolletenca Encarnació Braut, es va traslladar al 1934 a Olot, on Brull havia obtingut una plaça de mestre en propietat. Allà participava activament en la vida cultural i va descobrir la seva veritable vocació artística. Després de la guerra civil se li va retirar el títol de Magisteri i davant d’aquesta situació la parella va començar de nou a Ripollet. Al 1940 van crear una escola privada i un taller on el mestre modelà les seves primeres obres, mentre completava la seva formació artística. Poc després començà a donar classes de modelatge i ceràmica a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, on hi estigué 30 anys. Brull va fer diversos viatges que van influir en la seva obra, com la visita a Ràvenna on va aprendre la tècnica del mosaic. També va exposar en nombroses ocasions amb un important reconeixement del públic i de la crítica.
La seva obra es pot dividir bàsicament en tres etapes: la popular, la de les pedres i la de la síntesi. A més sempre va fer ceràmica.
L’obra que avui destaquem pertany a la segona etapa: la de les pedres o dels còdols. Es tracta de l’obra Mareta Grisa.
Després dels seus inicis noucentistes, Brull descobreix en els còdols una nova matèria i font d’inspiració. Alhora li retorna l’afició per l’arqueologia que tenia de petit.
Recull pedres a indrets tan llunyans com el riu Ripoll i les illes Canàries. Estudia l’erosió que sobre elles exerceixen l’aigua, el vent i altres agents naturals. El mestre deia: “es podria dir que les meves obres estan fetes en col·laboració amb la natura, meitat i meitat.”. Buscava rostres humans a les pedres, els infonia vida. Les tallava però respectant la seva forma essencial. Per ell cada pedra li inspirava un cap diferent. En ocasions introduïa el ferro.
Mareta grisa és una obra de l’any 1971 i un dels seus còdols més importants. Es tracta d’una pedra del riu Ripoll, de color gris, on més que un rostre humà, Brull hi descobreix una de les seves temàtiques preferides: la maternitat; una mare que bressola un fill.
A la sala permanent del CIP podreu gaudir de l’obra de l’artista i al mòdul de La Mirada Tàctil hi trobareu reproduït un dels seus còdols, Serenitat.
>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:
- Catàleg J.M. Brull i Pagès (1907-1995). Vers la Síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep M. Brull
- Brull Braut. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas num. 47. Ed. La gran enciclopedia vasca
- Brull Braut. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas num. 47. Ed. La gran enciclopedia vasca