I aquests dies continuem amb l’art contemporani. Els alumnes de 5è de
l’escola FEDAC Ripollet van visitar-nos el passat dia 3 d’abril per fer el taller “Les joguines de Calder”.
Primerament, se’ls va fer una breu introducció sobre l’art contemporani,
sovint polèmic i qüestionat. I després se’ls va parlar concretament de l’artista
Alexander Calder, un dels escultors més influents del segle XX.
Calder va néixer als Estats Units
l’any 1898. Va estudiar enginyeria mecànica i també va assistir a la Lliga d’Estudiants d’Art de
Los Angeles, segurament influït per l’ambient artístic de casa seva, ja que
l’avi i el pare eren escultors i la mare pintora.
L’any 1925 va marxar a Paris on es va impregnar dels corrents de l’època i
va començar a crear figuretes d’animals amb fustes i filferros, ja que li
agradava molt la torsió i la flexió d’aquest material. El circ era una altra de
les seves grans passions i creava els seus propis espectacles amb actors,
animals i objectes diminuts que després manipulava ell mateix davant dels seus
amics. Va entrar en el moviment de l’Abstracció, creat entre d’altres per Piet
Mondrian i va iniciar una forta amistat amb Joan Miró. De fet, les obres de
Calder tenen importants influències d’aquests i d’altres artistes de l’avantguarda
europea. Les seves escultures primer van ser fixes, a l’estil clàssic, el que
ell anomenaria “stabile”. Però quan al 1931 va tornar als Estats Units va
començar a experimentar amb la possibilitat de donar moviment a les obres i van
sorgir les seves primeres creacions
mòbils, el que ell anomena “mobile” en contraposició a les “stabile”. De fet, es considera que Calder és l’inventor
de l’escultura cinètica, és a dir, dotada de moviment.
Calder és doncs l’inventor del mòbil, aquella joguina penjant amb contrapesos
que sovint es posa als llitets dels nadons. Calder va evolucionar la joguina fins
a desenvolupar-la en grans dimensions i trobem mòbils seus arreu del
món en forma d’escultura pública.
A més de l’escultura i la pintura, va manufacturar joies i estris
domèstics, va confeccionar joguines, tapisseries, escenografies teatrals i va
il·lustrar llibres.
Entre les seves obres més destacades hi ha la font de mercuri per al pavelló
espanyol de l’Exposició Internacional de París, (1937), el premi internacional
d’escultura a la Biennal
de Venècia (1952), el mòbil monumental per al nou edifici de la UNESCO a París (1958), i la
instal·lació d’obres de gran format a
espais com el Lincoln Center de Nova York i la Plaça Federal de Chicago. A
Barcelona tenim l’escultura Quatre Ales, davant la Fundació Miró.
L’escultura de Calder dóna joc a experimentar amb els materials, i és per
aquest motiu que el reciclatge va ser l’altre gran protagonista de l’activitat
de dijous. Un cop conegut l’escultor, els nois i noies van començar a
desenvolupar la seva part més creativa i mitjançant objectes quotidians ens van
sorprendre amb la creació de les seves pròpies obres. Us en deixem algunes
imatges!