La segona entrada sobre el patrimoni de Ripollet, hem decidit centrar-la en l’església parroquial, dedicada a Sant Esteve. Aquest temple ha estat declarat recentment BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). En aquest cas realitzarem una breu introducció sobre l’edifici i, més endavant, n’anirem abordant aspectes concrets.
Malgrat que el temple que avui conservem és posterior, i fruit de diverses fases constructives ben visibles a la seva estructura, la primera referència documental es molt antiga i es remunta a finals del segle X: en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès.
Constructivam
ent es tracta d’un edifici de base romànica amb afegits d’èpoques posteriors que han anat modificant i ampliant l’estructura del temple: l’edifici romànic primitiu devia comptar amb una planta de creu llatina amb un absis semicircular; les naus laterals i les capelles van sumar-se amb posterioritat a l’estructura primigènia.
ent es tracta d’un edifici de base romànica amb afegits d’èpoques posteriors que han anat modificant i ampliant l’estructura del temple: l’edifici romànic primitiu devia comptar amb una planta de creu llatina amb un absis semicircular; les naus laterals i les capelles van sumar-se amb posterioritat a l’estructura primigènia.
Exteriorment, al mur meridional de l’església, es conserven les restes d’uns arcs, descoberts en enderrocar la rectoria el 1948, que ens indiquen la presència d’un antic claustre. D’aquest claustre ja se’n té constància a finals del segle XVII gràcies a un document que sol·licita que se n’arrangi la porta.
La portalada, situada a l’oest del temple, es un afegitó del segle XVII. Compta amb dues columnes que descansen sobre pedestals i que sostenen un entaulament. Entre els elements en relleu que decoren la façana cal destacar la presència del pollet sobre pedres de riu (tant als pedestals com a les mètopes) símbol de la vila de Ripollet. Fins el 1844 es va conservar a la portalada una escultura de sant Esteve, avui desapareguda.
L’església romànica va comptar amb un campanar d’espadanya que va quedar tapat en la construcció de la teulada actual de doble vessant. Avui, encara resulta visible la seva estructura des de les golfes de l’edifici, conegudes com les golfes de les bruixes.
Més tard, el 1603, es va construir un nou campanar (el campanar vell), aquest cop de torre, situat a continuació de la paret nord de l’església. Al segle XIX aquest campanar ja es trobava molt malmès i finalment va haver de ser enderrocat fins a la meitat. Aquest espai acull actualment el baptisteri.
Poc més tard, les aportacions de Maria Torras, vídua de Joan Almirall, van permetre aixecar un nou campanar a l’altre costat de la façana. Construït seguint l’estil modernista per l’arquitecte Josep Torres Argullol, la seva edificació va finalitzar el 1892.
Per a més informació sobre aquesta església vegeu:
-Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 39-51 i 67-72
-Elisenda Casanova i Querol i M. Àngels Fondevila i Guinart, Patrimoni contemporani. Descobrir Ripollet, Barcelona: Columna edicions, 1992, pp. 124-127.
-El Mapa de Patrimoni Cultural (l'enllaç que us hi dirigirà el trobareu a la pàgina web de http://www.ripollet.cat/)
-AA.DD., Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental, El Vallès Occidental, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 141.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada