RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L’escut de la vila i la seva història

Amb motiu de la Festa Major de Ripollet, realitzem una nova entrada al bloc. En aquest cas la dediquem a l'escut del municipi i a la seva història. Val a dir que part d'aquesta informació s'inclou en un plafó exposat al Mercat de pagès de la plaça del Molí.

Els elements que reconeixem a l'escut actual de Ripollet són els següents:

-Pollet: la figura del pollet és el senyal parlant de Ripollet. En realitat, però, l’origen etimològic del nom de la vila es trobaria en el diminutiu del riu Ripoll (Rivus Pullus: riera de pollancres). El nom de Ripollet apareix escrit per primera vegada en un document del 1042.

-Corona: la corona apareix com a timbre (ornament que es troba per damunt de l’escut). Aquest tipus de corona representa les muralles amb què es defensaven les viles, juntament amb les torres i les portes que s’hi obrien.

-Mola de Molí: fa referència a la indústria tradicional de la vila, és a dir, els molins: fariners, drapers i, sobretot, paperers. Ja tenim constància de l’existència de molins a la zona des de finals del segle X. La gran expansió es donarà a finals del segle XVIII, moment en què els molins paperers viuran el seu gran auge a Ripollet.

-Engranatge o roda dentada: es representa per la importància que la indústria ha tingut a la població, sobretot la tèxtil, des del seu establiment al municipi durant el segle XIX. El 1846 es va crear a la vila la primera fàbrica tèxtil: La Llana.

-Faixa ondada: en referència al riu Ripoll, que donà nom al municipi per la seva proximitat.

-Escut de Catalunya (quatre pals de gules): només poden incorporar l’escut de Catalunya les viles que hi tenen el dret històric: han d’haver rebut la concessió reial per fer-ho o bé, han d’haver estat una vila de jurisdicció reial.

De totes maneres, l’escut de Ripollet no sempre ha estat tal com el coneixem avui, sinó que ha anat variant força al llarg de la seva història.

La primera representació de l’emblema de la vila de la qual tenim constància sembla que la trobem, en forma de relleu escultòric, a la portalada afegida durant el segle XVII a l’església de Sant Esteve. Tant a les mètopes de l’entaulament com als pedestals dins d’un medalló ovalat, hi ha representat un petit pollet sobre unes pedres de riu.

Anys més tard, canvia l’emblema del municipi: ara desapareix el pollet i al seu lloc s’hi col·loca un gall. L’aparició del gall cal entendre-la també com una interpretació del nom de la vila: poll-pollet.

Sembla que aquesta tipologia va ser emprada fins a finals del segle XIX, moment en el qual es concedeix el títol de vila a Ripollet. És per aquest motiu que l’Ajuntament acorda canviar la representació de l’escut. Ara es divideix l’escut en quatre parts: al centre s'hi col·loca la creu de Malta, torna a aparèixer el pollet (disposat en un turonet de pedres sobre el riu); a la dreta, s’hi col·loquen els atributs de la indústria i a l’esquerra, els de l’agricultura. A la part inferior, s’hi representen els quatre pals de gules, la bandera catalana.

El 1939, el canvi de règim polític comporta un canvi en l’escut del municipi, ara s’adopta una composició partida en la qual es disposa l’àliga a la part superior i, a la part inferior, el gall.

Al llarg del període franquista, hi haurà un nou canvi en els elements representats: tot i que es manté la composició descrita, es substitueix el gall pel pollet damunt les pedres i el riu.

A partir de la dècada dels anys seixanta es torna a adoptar l’escut partit en quatre parts de 1894 i, des de 1980, la llegenda que acompanya els escuts municipals passa a ser escrita en català.

Finalment, el ple municipal del 29 de setembre de 2005 va ratificar l'escut i la bandera actuals que van quedar fixats segons la normativa de la Generalitat de Catalunya per a la regulació de símbols locals.

Per a més informació, vegeu:

- M. Mogas, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema publicacions, 2008, p. 131-137 i 266-267.

- J. Teruel, “L’escut, la bandera, l’himne. Els nous senyals d’identitat”, a: M. Mogas, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema publicacions, 2008, p. 309-316.