En aquesta nova entrada volem fer esment d’una tipologia de bé patrimonial que sovint queda una mica oblidada: el patrimoni immaterial.
Quan parlem de patrimoni cultural no només ens referim a manifestacions tangibles, com són els monuments i els objectes que s’han preservat a través del temps. També abasta les que innumerables grups i comunitats de tot el món han rebut dels seus avantpassats i transmeten als seus descendents, sovint de manera oral. Aquest patrimoni viu, anomenat immaterial, confereix a cadascun dels seus dipositaris un sentiment d’identitat i de continuïtat, ja que se l’apropien i el reprodueixen constantment.
Tot i així, es tracta d’un patrimoni fràgil i per això, durant els darrers anys ha adquirit un veritable reconeixement mundial i la seva protecció s’ha convertit en una de les prioritats de la cooperació internacional gràcies al paper de guia desenvolupat per la UNESCO amb l’adopció, l’any 2003, de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
A Ripollet som rics en aquest tipus de patrimoni. Tenim llegendes, romanços, festes, música i goigs. Molts d’ells segur que ja els coneixeu, altres potser no tant. A través d’aquest bloc els anirem recuperant i explicant.
Començarem per un element en el que hem estat pioners a Catalunya. Sabeu que a Ripollet tenim un himne local?
La tardor del 2007, en el decurs d'una trobada de Gegants a Ripollet, es va fer manifesta la voluntat d'algunes entitats culturals com la CRAC o la Societat Coral El Vallès, de convertir el Cant a Ripollet de Josep Maria Brull, en l'himne oficial de la població. A més de la conversió en l'himne del poble, es va pensar que seria un magnífic tancament de l'any Brull, que s’estava celebrant durant tot el 2007, i un homenatge a l'artista.
Aquest cant havia sortit d'un poema de Josep Maria Brull, del qual no es conserva l'original, però sí la partitura per a cor masculí de 4 veus del mestre Antoni Oliva i Oliva, de l’any 1956, que acompanya el text de Brull. Aquest cant havia estat interpretat diverses vegades per la Societat Coral El
Amb arranjaments de Toni Santiago i Esteve Costa, l'any 2007 es van enregistrar en CD dues versions cantades per la Societat Coral El
Al Ple ordinari del 28 de febrer del 2008 es va fer l'aprovació inicial per demanar a la Generalitat l'oficialitat del poema i convertir-lo en himne local, cosa que succeí el dia 18 d’abril de 2008. Ripollet es convertia així en el primer municipi de Catalunya amb un himne propi reconegut oficialment.
El dia 20 d'abril del mateix any l'himne va ser presentat a la població de manera pública en una interpretació dels membres de la Societat Coral El Vallès, acompanyats de la soprano Anna Borrego.
Lletra:
Amb el nom de la nostra vila
unim nostres sentiments
fem brollar del cor als llavis
Ripollet als quatre vents¡
Terra roja, terra blanca
vora el riu que duu el seu nom
amb una horta ben gemada
i un got de vi per tothom.
Ripollet meitat pagesa,
i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals.
El treball que a tots honora
la virtut que ens fa més bons
la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.
>Per a més informació sobre l’himne, vegeu:
- Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Edició commemorativa. Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 313-315.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada