RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L’escut de la vila i la seva història

Amb motiu de la Festa Major de Ripollet, realitzem una nova entrada al bloc. En aquest cas la dediquem a l'escut del municipi i a la seva història. Val a dir que part d'aquesta informació s'inclou en un plafó exposat al Mercat de pagès de la plaça del Molí.

Els elements que reconeixem a l'escut actual de Ripollet són els següents:

-Pollet: la figura del pollet és el senyal parlant de Ripollet. En realitat, però, l’origen etimològic del nom de la vila es trobaria en el diminutiu del riu Ripoll (Rivus Pullus: riera de pollancres). El nom de Ripollet apareix escrit per primera vegada en un document del 1042.

-Corona: la corona apareix com a timbre (ornament que es troba per damunt de l’escut). Aquest tipus de corona representa les muralles amb què es defensaven les viles, juntament amb les torres i les portes que s’hi obrien.

-Mola de Molí: fa referència a la indústria tradicional de la vila, és a dir, els molins: fariners, drapers i, sobretot, paperers. Ja tenim constància de l’existència de molins a la zona des de finals del segle X. La gran expansió es donarà a finals del segle XVIII, moment en què els molins paperers viuran el seu gran auge a Ripollet.

-Engranatge o roda dentada: es representa per la importància que la indústria ha tingut a la població, sobretot la tèxtil, des del seu establiment al municipi durant el segle XIX. El 1846 es va crear a la vila la primera fàbrica tèxtil: La Llana.

-Faixa ondada: en referència al riu Ripoll, que donà nom al municipi per la seva proximitat.

-Escut de Catalunya (quatre pals de gules): només poden incorporar l’escut de Catalunya les viles que hi tenen el dret històric: han d’haver rebut la concessió reial per fer-ho o bé, han d’haver estat una vila de jurisdicció reial.

De totes maneres, l’escut de Ripollet no sempre ha estat tal com el coneixem avui, sinó que ha anat variant força al llarg de la seva història.

La primera representació de l’emblema de la vila de la qual tenim constància sembla que la trobem, en forma de relleu escultòric, a la portalada afegida durant el segle XVII a l’església de Sant Esteve. Tant a les mètopes de l’entaulament com als pedestals dins d’un medalló ovalat, hi ha representat un petit pollet sobre unes pedres de riu.

Anys més tard, canvia l’emblema del municipi: ara desapareix el pollet i al seu lloc s’hi col·loca un gall. L’aparició del gall cal entendre-la també com una interpretació del nom de la vila: poll-pollet.

Sembla que aquesta tipologia va ser emprada fins a finals del segle XIX, moment en el qual es concedeix el títol de vila a Ripollet. És per aquest motiu que l’Ajuntament acorda canviar la representació de l’escut. Ara es divideix l’escut en quatre parts: al centre s'hi col·loca la creu de Malta, torna a aparèixer el pollet (disposat en un turonet de pedres sobre el riu); a la dreta, s’hi col·loquen els atributs de la indústria i a l’esquerra, els de l’agricultura. A la part inferior, s’hi representen els quatre pals de gules, la bandera catalana.

El 1939, el canvi de règim polític comporta un canvi en l’escut del municipi, ara s’adopta una composició partida en la qual es disposa l’àliga a la part superior i, a la part inferior, el gall.

Al llarg del període franquista, hi haurà un nou canvi en els elements representats: tot i que es manté la composició descrita, es substitueix el gall pel pollet damunt les pedres i el riu.

A partir de la dècada dels anys seixanta es torna a adoptar l’escut partit en quatre parts de 1894 i, des de 1980, la llegenda que acompanya els escuts municipals passa a ser escrita en català.

Finalment, el ple municipal del 29 de setembre de 2005 va ratificar l'escut i la bandera actuals que van quedar fixats segons la normativa de la Generalitat de Catalunya per a la regulació de símbols locals.

Per a més informació, vegeu:

- M. Mogas, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema publicacions, 2008, p. 131-137 i 266-267.

- J. Teruel, “L’escut, la bandera, l’himne. Els nous senyals d’identitat”, a: M. Mogas, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema publicacions, 2008, p. 309-316.

Festa Major de Ripollet 2011

Els propers 26, 27, 28 i 29 d'agost són els dies de la Festa Major de Ripollet. El CIP Molí d'en Rata hi participa amb diverses iniciatives.

El diumenge 28 d'agost de 10 a 14 hi haurà jornada de portes obertes per poder visitar les exposicions del CIP i l'edifici del Molí, on a 2/4 d'11 es farà una visita guiada que permetrà conèixer el funcionament d'un antic molí fariner hidràulic.
El mateix diumenge al CIP Molí d'en Rata es realitzaran també unes sessions introductòries al món del tast del vi, hi haurà dues sessions una a les 12 i l'altra a 3/4 d'1.
A la tarda, a les 18.00, surt des del CIP l'Itinerari pel Ripollet històric organitzat per la Regidoria d'Educacio a través del Pla Educatiu d'Entorn.

El dilluns 29 d'agost de 10 a 13 hi haurà una nova jornada de portes obertes al CIP i al Molí, a les 12.00 es realitzarà una visita guiada a l'exposició temporal "Les veus d'un barri".

Us hi esperem a tots i totes!

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La creu de terme d'Andreu Solà Vidal

Els tresors del Molí és una nova iniciativa que vol donar a conèixer les peces més destacades que formen el fons del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata.

La primera de les entrades la dediquem a una obra del pintor Andreu Solà Vidal, es tracta d’una petita taula (17 x 10 cm) que recentment, gràcies a la restauració portada a terme a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, ha pogut recuperar l’aspecte original.

Andreu Solà i Vidal, és una de les figures a la qual és dedicada l’exposició permanent que podeu visitar al CIP Molí d’en Rata Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada. Solà va néixer a Ripollet el 1863 i va estudiar a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, La Llotja. Durant un temps va viure a París i a Madrid fins que va tornar a Ripollet, on es va instal·lar fins a la seva mort, ocorreguda prematurament el 1902. Es considera que la seva trajectòria artística s’emmarca dins del corrent modernista.

Són diverses les obres de Solà amb què compta el fons del CIP, en aquest cas es tracta d’un petita taula pintada a l’oli, la fusta de la qual procedeix d’una caixa de tabac de Manila, tal com es pot observar a partir d’una inscripció en baix relleu que consta al revers de la taula.

En aquesta taula s’hi representa una creu de terme, aquestes creus es trobaven disposades sobre pedestals i s’acostumaven a situar a les entrades de les poblacions per marcar els límits dels seus termes o bé és col·locaven a costat dels camins.

La peça va formar part del programa “Coincidències insòlites”, que va permetre que diferents museus de la Xarxa de Museus Locals posessin en diàleg peces dels seus fons que compartien algun tipus de relació entre elles. Aquesta obra d’en Solà va ser posada en paral·lel amb dues altres: una procedent de la Casa-Museu Verdaguer (Folgueroles) i l’altra del Museu Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès). Les peces permetien vincular diverses figures destacades de l’època: Jacint Verdaguer, l’editor Francesc Matheu i Andreu Solà, a partir de l’edició d’un llibre (Dietari d’un pelegrí a Terra Santa) de Verdaguer editat per Francesc Matheu, els gravats del qual van ser realitzats per Solà, col·laborador de l’editorial de Matheu, La Il·lustració Catalana. D’altra banda, la creu de Terme d’en Solà va ser posada en relació amb una composició molt semblant realitzada per en Dionís Baixeras Verdaguer (1862-1943). La semblança entre totes dues permet pensar que potser es podria tractar d’un mateix estudi acadèmic i que tots dos artistes poguessin haver coincidit en els seus anys d’estudi a La Llotja.

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L’església de Sant Esteve

La segona entrada sobre el patrimoni de Ripollet, hem decidit centrar-la en l’església parroquial, dedicada a Sant Esteve. Aquest temple ha estat declarat recentment BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). En aquest cas realitzarem una breu introducció sobre l’edifici i, més endavant, n’anirem abordant aspectes concrets.

Malgrat que el temple que avui conservem és posterior, i fruit de diverses fases constructives ben visibles a la seva estructura, la primera referència documental es molt antiga i es remunta a finals del segle X: en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès.

Constructivament es tracta d’un edifici de base romànica amb afegits d’èpoques posteriors que han anat modificant i ampliant l’estructura del temple: l’edifici romànic primitiu devia comptar amb una planta de creu llatina amb un absis semicircular; les naus laterals i les capelles van sumar-se amb posterioritat a l’estructura primigènia.

Exteriorment, al mur meridional de l’església, es conserven les restes d’uns arcs, descoberts en enderrocar la rectoria el 1948, que ens indiquen la presència d’un antic claustre. D’aquest claustre ja se’n té constància a finals del segle XVII gràcies a un document que sol·licita que se n’arrangi la porta.

La portalada, situada a l’oest del temple, es un afegitó del segle XVII. Compta amb dues columnes que descansen sobre pedestals i que sostenen un entaulament. Entre els elements en relleu que decoren la façana cal destacar la presència del pollet sobre pedres de riu (tant als pedestals com a les mètopes) símbol de la vila de Ripollet. Fins el 1844 es va conservar a la portalada una escultura de sant Esteve, avui desapareguda.

L’església romànica va comptar amb un campanar d’espadanya que va quedar tapat en la construcció de la teulada actual de doble vessant. Avui, encara resulta visible la seva estructura des de les golfes de l’edifici, conegudes com les golfes de les bruixes.

Més tard, el 1603, es va construir un nou campanar (el campanar vell), aquest cop de torre, situat a continuació de la paret nord de l’església. Al segle XIX aquest campanar ja es trobava molt malmès i finalment va haver de ser enderrocat fins a la meitat. Aquest espai acull actualment el baptisteri.

Poc més tard, les aportacions de Maria Torras, vídua de Joan Almirall, van permetre aixecar un nou campanar a l’altre costat de la façana. Construït seguint l’estil modernista per l’arquitecte Josep Torres Argullol, la seva edificació va finalitzar el 1892.

Per a més informació sobre aquesta església vegeu:

-Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 39-51 i 67-72

-Elisenda Casanova i Querol i M. Àngels Fondevila i Guinart, Patrimoni contemporani. Descobrir Ripollet, Barcelona: Columna edicions, 1992, pp. 124-127.

-El Mapa de Patrimoni Cultural (l'enllaç que us hi dirigirà el trobareu a la pàgina web de http://www.ripollet.cat/)

-AA.DD., Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental, El Vallès Occidental, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 141.

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: el Molí d’en Rata

Amb aquesta entrada sobre el Molí d’en Rata volem iniciar un seguit de posts en aquest bloc que tindran com a objectiu tractar diversos aspectes del patrimoni històric i cultural de Ripollet: aspectes poc coneguts o curiosos que ens permetran conèixer una mica millor la nostra ciutat.

La voluntat és divulgar aquest llegat, donar-lo a conèixer, tant a persones que s’interessin pel patrimoni del municipi en concret com a persones interessades per temes patrimonials en general. Us convidem a participar deixant comentaris o aportacions en les entrades que us hagin cridat més l’atenció. Tot suggeriment serà benvingut!

Per tal d’inaugurar aquesta iniciativa hem cregut convenient començar amb l’edifici que dóna nom al Centre d’Interpretació del Patrimoni: el Molí d’en Rata, restaurat l’any 2005, i mirar de resseguir-ne una mica la història.

En referir-nos al tema dels molins, en primer lloc cal fer èmfasi en la importància que aquests han tingut per l’economia de la ciutat. Ripollet és travessat pel riu Ripoll, així doncs, la proximitat de l’aigua ha motivat la presència de molins hidràulics a l'entorn.

Tal com recull Manuel Mogas, les primeres notícies sobre l’existència de molins a la zona es remunten ja a finals del segle X: en trobem referències documentals al cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. A finals del segle XVII, alguns dels molins fariners i drapers existents a la vila seran transformats en molins paperers, d’altres seran construïts llavors amb aquesta finalitat. Els molins paperers viuran el seu gran auge sobretot durant el segle XVIII, esdevenint una indústria vital per la vila. Entre ells podem destacar, per exemple, el Molí d’en Ginestar o d’en Massachs un dels molins paperers més antics de Ripollet i el Molí d’en Buxó o d’en Calvet, entre d’altres.

El Molí d’en Rata o d’en Clos és un molí fariner hidràulic, un dels darrers que va funcionar al Vallès Occidental: cal destacar que va restar actiu fins a la dècada dels anys cinquanta del segle XX.

Com és ben sabut, el permís per construir aquest molí va ser concedit a Bartomeu Clos i Braut el 1825. Malgrat tot, la posada en funcionament del molí es farà esperar ja que per fer-ho era necessari poder desviar l’aigua de la sèquia Monar, també coneguda com a rec Monnar: un conjunt de sèquies construïdes per tal de fer arribar l’aigua del Ripoll als conreus, molins i, més endavant, a les fàbriques de la zona. Com que en Bartomeu Clos no havia ajudat a finançar les obres que havien portat a terme l’associació de regants i usuaris de la sèquia, aquests en un primer moment van negar-li el permís que necessitava per poder desviar l’aigua. Després de diversos anys de plets, el 1859, el seu fill Josep Clos i Pujol serà acceptat a la societat de regants i el molí podrà ser posat en funcionament.

Així doncs, aquest molí, conegut com el Molí d’en Rata (possible malnom d’un dels moliners que el van arrendar) o Molí d’en Clos (pel nom de la família que n’era propietària), és un antic molí fariner hidràulic.

L’edifici ha conservat la maquinària original que permet veure funcionar un antic molí d’aquestes característiques. Darrera del molí existeix una bassa des de la qual cau l’aigua que fa girar la turbina o rodet (que és visible des de l’exterior). Des d’aquesta turbina, i a través de l’eix, es comunica el moviment fins a les moles de pedra de la planta baixa de l’edifici i la mola superior comença a girar. Aquest moviment de la mola és el que permetia moldre el gra que queia transformat en farina al recipient de la farinera.

Si voleu veure un antic molí fariner en funcionament i conèixer més coses sobre la història de Ripollet, us animem a visitar l’edifici del Molí d’en Rata! per fer-ho cal que ens truqueu o ens escriviu per correu electrònic per tal de poder concertar la visita. Us indiquem que durant el Dia Internacional dels Museus, les Jornades Europees de Patrimoni i la Festa Major de Ripollet, es realitzen jornades de portes obertes al molí.

Per a més informació sobre els molins a Ripollet i sobre el Molí d’en Rata, vegeu:

-Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 109-123 (en concret sobre el Molí d’en Rata: pp. 112-113).

-Elisenda Casanova i Querol i M. Àngels Fondevila i Guinart, Patrimoni contemporani. Descobrir Ripollet, Barcelona: Columna edicions, 1992, pp. 90-97 (en concret sobre el Molí d’en Rata pp. 96-97).

Curs escolar 2010-2011

Enguany han visitat el CIP Molí d'en Rata 1465 alumnes, entre els quals 748 nens i nenes han vingut d'escoles de fora de Ripollet des de municipis com Argentona, Badalona, Esparraguera, L'Hospitalet de Llobregat, Matadepera, Terrassa, Rubí, Les Franqueses del Vallès, Sentmenat, Barcelona o Santa Coloma de Gramenet.

La majoria d'aquests alumnes han vingut a conèixer com funcionava un antic molí fariner hidràulic, l'han pogut veure en moviment i han realitzat un dels tres tallers que acompanyen aquesta visita: el taller de ratetes, el taller "decora el teu molí" o el taller d'elaboració de pa, amb el qual els alumnes s'enduen el pa cuit a casa.
Podeu veure més informació sobre aquests tallers en l'espai escolar del nostre bloc.

Mapa de Patrimoni Cultural de Ripollet

Us recordem que podeu consultar el Mapa de Patrimoni Cultural de Ripollet a través de la pàgina web de l'ajuntament de la ciutat on trobareu l'enllaç que us hi portarà.
Aquest Mapa recull i documenta els elements de patrimoni moble, immoble, documental, immaterial i natural més rellevants del nostre municipi.

Juga amb la història 2010-2011

L’edició d’aquest curs del Juga amb la història ha comptat amb la participació de més de dues-centes persones entre pares, mares, nens i nenes.

El darrer dels tallers va tenir lloc el diumenge 29 de maig i ens va fer conèixer què eren els mosaics romans, com s’elaboraven i en vam poder manufacturar un.
Fent memòria dels tallers de la present edició, aquest any hem après a fer una calaca amb motiu del dia de Tots Sants tot descobrint com se celebra aquest dia a Mèxic; hem conegut la llegenda de la Guerra de Troia i hem elaborat el nostre propi cavall; hem compartit jocs de sempre coneguts des de l’antiguitat clàssica; hem creat obres d’art i hem conegut algunes de les pintures més famoses de la història; hem descobert les pintures de la Prehistòria i n’hem reproduït una; hem conegut els viatges d'Hannó i hem decorat ous amb elements vegetals del jardí del molí.

Els tallers del Juga amb la història es reprendran a partir del mes d’octubre vinent amb noves propostes pensades per al públic familiar.

Us hi esperem a tots i totes!

Imatge del taller de la Prehistòria

Dia internacional dels museus i Juga amb la història: taller de Roma

Aquest diumenge 29 de maig vam celebrar el dia internacional dels museus al Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata. Vam poder gaudir tot el dia d’una jornada de portes obertes en la qual va ser possible visitar el Molí d’en Rata, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental i les exposicions “El pa de la diversitat”, “Protagonistes. 6 ripolletencs que deixen petjada”, “Les veus d’un barri” i “Ripollet i la mesura del temps”.

A més a més, un bon nombre de famílies van participar del “Taller de Roma” dins del marc del programa Juga amb la història. Amb aquesta activitat vam poder aprendre què són els mosaics, com eren elaborats i en vam poder manufacturar un.

Els tallers del Juga amb la història tornaran el proper curs a partir del mes d’octubre amb noves activitats per als més menuts i les seves famílies. Us hi esperem!

Dia internacional dels museus

El Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata celebrarà el proper diumenge 29 de maig el Dia Internacional dels Museus, esdeveniment d'abast mundial que organitza el Consell Internacional dels Museus (ICOM). Amb el títol Museu i Memòria. Els objectes expliquen la teva història, l’àrea de Patrimoni del Patronat Municipal de Cultura ha volgut adherir-se un any més a aquesta celebració amb diverses activitats per a tots els públics.

Durant tot el dia, hi haurà jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació del Patrimoni i al Molí d’en Rata (de 2/4 d'11 a 2 i de 5 a 8) i es realitzaran dues visites comentades (a les 11 a l’edifici del Molí d’en Rata, on podrem descobrir el funcionament d’un antic molí fariner i a 2/4 d'1 a l’exposició temporal Les veus d’un barri).

A les 12 començarà el taller per a nens i nenes Roma. Dissenya el teu propi mosaic, dins del programa “Juga amb la història”. En aquesta ocasió, les famílies reproduiran alguns motius típics dels mosaics romans.

Finalment, a les 6 de la tarda es realitzarà un recorregut històric pel nucli antic organitzat per la Regidoria d’Educació a través del Pla Educatiu d’Entorn. El punt de partida serà el CIP Molí d’en Rata.

Us hi esperem!