FESTA MAJOR 2012

 

Els propers dies 24, 25, 26 i 27 d'agost, Ripollet està de Festa Major i també ho està el CIP Molí d'en Rata que hi participarà el diumenge i el dilluns amb activitats diverses.

El diumenge 26 d’agost de 10 a 14 hores hi haurà jornada de portes obertes i podreu visitar les exposicions del CIP i l’edifici del Molí.

A les 10.30 podreu participar en família de Jocs Tradicionals com trencar l’olla o fer carreres de sacs, mentre ens refresquem amb una llimonada popular.

I a les 12.00 es farà una visita guiada al Molí d’en Rata que permetrà conèixer el funcionament d’un antic molí fariner hidràulic.

El mateix diumenge al CIP Molí d'en Rata es realitzaran també dues sessions introductòries al món del tast del vi, una a les 12 i l'altra a les 13.00 hores.

El dilluns 27 d'agost de 10.30 a 13 hi haurà una nova jornada de portes obertes al CIP i al Molí, a les 12.00 es realitzarà una visita guiada a l'exposició temporal "Les veus d'un barri".

Us hi esperem a tots i totes!

DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS 2012

Un any més, des de El Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata ens sumem

a la iniciativa de celebrar El Dia Internacional dels Museus, que enguany porta el lema Museus en un món canviant. Nous reptes, noves inspiracions. Tot i que el dia oficial és el 18 de maig i que aquest darrer cap de setmana moltíssimes persones ja han participat arreu de Catalunya d’iniciatives com La Nit dels Museus, a Ripollet ho celebrarem una mica més tard i aprofitarem la cloenda del Juga amb la Història d’aquesta temporada, per fer una jornada de portes obertes al nostre museu, amb motiu d’aquest esdeveniment mundial organitzat anualment per l’ICOM des de fa 35 edicions.

Durant tot el dia, hi haurà jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació del Patrimoni i al Molí d’en Rata; l’horari serà de 10.30 a 14.00 i de 17 a 20.00 hores.

A les 11.00 del matí, tindrà lloc el moment més especial de la jornada amb la presentació de La Joia del Museu. Aquesta activitat consisteix en presentar, sempre dins d’aquesta jornada especial dedicada al món dels museus, una peça de la col·lecció que destaqui per la seva singularitat, perquè hagi estat recentment restaurada o senzillament perquè acostumi a estar sempre a la zona de reserva i no sigui visible per al públic que visita el museu. A Ripollet, fins ara, no havíem presentat cap “joia del museu” ja que el nostre equipament és novell i prèviament havíem de treballar en la nostra col·lecció. Aquest any però, volem presentar la nostra “primera joia”. Es tracta  del quadre La Tertúlia del Rector del pintor local Andreu Solà. Aquesta obra va arribar al fons del CIP com a donació de la família Figarola l’any 2010 i ha estat recentment restaurada amb el suport de la Diputació de Barcelona.

A les 12 hores començarà el taller familiar  Un molí d’històries: més de 3.000 anys de grans, dins del programa “Juga amb la història”, que ofereix cada darrer diumenge de mes un taller relacionat amb la història i el patrimoni. En aquesta ocasió, les famílies aprendran què és una sitja, com s’emmagatzemaven els cereals des de l’època del bronze i fins a l’actualitat, i moldran amb un molí de mà ibèric. El cost d’aquesta activitat és de 3 euros per a nens i nenes a partir de 5 anys.

També es realitzaran tres visites comentades, la primera de les quals tindrà lloc a les 12.30 del matí a l’exposició temporal Les veus d’un barri, que recull els resultats d’una de les actuacions que s’han dut a terme al barri de Can Mas, dins del Programa de Cultura i Proximitat del Projecte d’Intervenció Integral del barri.  Les altres dues visites tindran lloc a la tarda, primer a les 17.30 a l’edifici del Molí d’en Rata, on podrem descobrir el funcionament d’un antic molí fariner i posteriorment a les 19.00 hores a l’exposició Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada.

Esperem que gaudiu amb el programa i vingueu a participar de les activitats d’aquesta jornada tan especial!  

Juga amb la història: Els jeroglífics egipcis

El passat diumenge dia 29 d’abril va tenir lloc el penúltim taller de la temporada del “Juga amb la història” i  aquesta vegada els protagonistes van ser  els antics egipcis, amb un Taller de jeroglífics. Amb la sala del CIP plena de gom a gom, va quedar palès de nou l’interès que segueix despertant tot el que té a veure amb aquesta antiga cultura.

En primer lloc, grans i petits van aprendre que l’escriptura jeroglífica és el sistema d’escriptura més conegut de la llengua egípcia i que va ser emprat des de l’època dinàstica fins al segle IV.  Aquest tipus d’escriptura es caracteritza per l’ús de símbols, el significat dels quals va ser desxifrat  gràcies a la troballa de la Pedra de Rosetta, l’any 1799.

La Pedra de Rosseta és un fragment d’una antiga estela egípcia inscrita amb un decret publicat a Menfis l’any 196 a.c. en nom del faraó Ptolomeu V. El decret apareix escrit en tres alfabets: a la part superior en jeroglífics egipcis, a la part intermèdia en escriptura demòtica i a la part inferior en grec antic. Gràcies a que presenta essencialment el mateix contingut en els tres alfabets, aquesta pedra va facilitar la clau per la interpretació moderna dels jeroglífics egipcis. I va ser Champollion, filòleg i egiptòleg francès, qui l’any 1822 va aconseguir desxifrar-ne el significat.

Semblaria que originàriament  la pedra es trobava en un temple d’on va ser traslladada a l’època paleocristiana o a l’Edat Mitjana i finalment es va emprar com a material de construcció en una font propera a Rashid (Rosseta) al delta del Nil. Allà va ser trobada durant la campanya francesa a Egipte l’any 1799 però les tropes britàniques van derrotar les franceses a Egipte l’any 1801 i la pedra original va ser transportada a Londres on està exposada al públic des de 1802, al Museu Britànic.

Els jeroglífics es gravaven en pedra i fusta, o bé amb un càlam i tinta, damunt de papirs, elaborats a partir d’una planta aquàtica, o suports menys perdurables.  I precisament damunt d’un papir portat directament des d’Egipte, les famílies que van participar del taller, va poder posar en pràctica tot el que van aprendre i van escriure el seu nom dins del corresponent cartutx, talment com si fossin faraons.

El proper taller serà el dia 27 de maig i aprendrem com funcionava un antic molí de mà. Aquesta vegada el Juga amb la història estarà inclòs dins del programa del Dia Internacional dels Museus, que ben aviat us presentarem. Us hi esperem!

ELS TRESORS DEL MOLÍ: "Mareta gris" de Josep M. Brull

Si fem el símil de l’expressió “Posar la primera pedra”, podríem dir que la primera pedra de la col·lecció del CIP va ser l’obra de Josep Maria Brull.  La família de l’artista sempre havia manifestat el desig de fer donació a la població de Ripollet de part del seu fons particular, si en algun moment es dedicava un equipament a la preservació i difusió del patrimoni local. D’aquesta manera, la col·lecció del CIP que avui compta amb uns 800 objectes es va iniciar amb la donació d’onze peces de ceràmica, fang, pedra bronze i marbre per part de la família Brull.

Josep Maria Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d’Ebre) l’any 1905, però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d’Ebre), on el seu pare exercia de mestre. Des de petit es va sentir atret per l’arqueologia i l’art. Després va viure a la Selva del Camp (Baix Camp) i es va traslladar a Tarragona per estudiar Magisteri.  L’any 1927 va arribar a Ripollet (Vallès Occidental) per exercir de mestre municipal i va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Començà l’aprenentatge de les arts plàstiques a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, sota el mestratge d’Antoni Vila Arrufat i, més tard a la Llotja de Barcelona.

Casat al 1933 amb la mestra i pintora ripolletenca Encarnació Braut, es va traslladar al 1934 a Olot, on Brull havia obtingut una plaça de mestre en propietat. Allà participava activament en la vida cultural i va descobrir la seva veritable vocació artística. Després de la guerra civil se li va retirar el títol de Magisteri i davant d’aquesta situació la parella va començar de nou a Ripollet. Al 1940 van crear una escola privada i un taller on el mestre modelà les seves primeres obres, mentre completava la seva formació artística. Poc després començà a donar classes de modelatge i ceràmica a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, on hi estigué 30 anys. Brull va fer diversos viatges que van influir en la seva obra, com la visita a Ràvenna on va aprendre la tècnica del mosaic. També va exposar en nombroses ocasions amb un important reconeixement del públic i de la crítica.

La seva obra es pot dividir bàsicament en tres etapes: la popular, la de les pedres i la de la síntesi. A més sempre va fer ceràmica.

L’obra que avui destaquem pertany a la segona etapa: la de les pedres o dels còdols. Es tracta de l’obra Mareta Grisa.

Després dels seus inicis noucentistes, Brull descobreix en els còdols una nova matèria i font d’inspiració. Alhora li retorna l’afició per l’arqueologia que tenia de petit.

Recull pedres a indrets tan llunyans com el riu Ripoll i les illes Canàries. Estudia l’erosió que sobre elles exerceixen l’aigua, el vent i altres agents naturals. El mestre deia: “es podria dir que les meves obres estan fetes en col·laboració amb la natura, meitat i meitat.”. Buscava rostres humans a les pedres, els infonia vida. Les tallava però respectant la seva forma essencial. Per ell cada pedra li inspirava un cap diferent. En ocasions introduïa el ferro.

Mareta grisa és una obra de l’any 1971 i un dels seus còdols més importants.  Es tracta d’una pedra del riu Ripoll, de color gris, on més que un rostre humà, Brull hi descobreix una de les seves temàtiques preferides: la maternitat; una mare que bressola un fill.

A la sala permanent del CIP podreu gaudir de l’obra de l’artista i al mòdul de La Mirada Tàctil hi trobareu reproduït un dels seus còdols, Serenitat.

>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:

- Catàleg J.M. Brull i Pagès (1907-1995). Vers la Síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep M. Brull
- Brull Braut. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas num. 47. Ed. La gran enciclopedia vasca

Juga amb la història: "Taller d'art romànic. Els capitells dels monestirs"

Aquest proper diumenge dia 25 de març parlarem d’art romànic. Sabeu que un dels llocs més emblemàtics dels monestirs romànics, són els seus claustres ? Allà hi trobem columnes amb capitells decorats amb misteriosos personatges: éssers humans, dimonis, éssers fantàstics... Tots ens expliquen alguna cosa. En aquest taller coneixerem els claustres més importants, les representacions que s’amaguen en els seus capitells i en reproduirem algun dels més famosos. T’hi atreveixes, veritat?

Us recordem que el taller comença a les 12.00 i  que el preu és de 3 euros a partir de 5 anys. És aconsellable reservar per assegurar-vos la participació ja que les places són limitades. molidenrata@ripollet.cat / 93 594 60 57

Èxit al Juga amb la història: Fes la teva joia prehistòrica

La sala de tallers del CIP es va quedar petita per acollir el nou taller del Juga amb la història, a càrrec de l’empresa Kuanum, Patrimoni Interessant i divertit.

Grans i petits volien saber com es feia antigament una joia. I és que a Ripollet s’han trobat restes d’habitants des del Neolític fins a l’Edat del Bronze i del Ferro i tal com ens van explicar, les persones, ja des de fa milers d’anys, han tingut la necessitat de sentir-se “guapos”.  Cal destacar que justament a Ripollet, a la bòbila Padró, a la zona de can Tiana, es va localitzar als anys 30 del segle XX un collar de variscita, que és una de les joies més impressionants i valorades de l’època prehistòrica.

Per això, en primer lloc ens va fer un recorregut de descoberta per saber quins ornaments han existit al llarg de la prehistòria: anells, collars i penjolls, bàsicament.

Després vam aprendre quins són els dos metalls preciosos bàsics utilitzats en la joieria: l’or i la plata, i també en vam conèixer altres de menys valuosos. Alhora ens van presentar diverses pedres precioses, que a més dels seu valor estètic, de vegades tenen connotacions màgiques. En aquest sentit, els participants van poder agafar-ne una per atzar, per tal que la deessa Fortuna els donés sort mentre feien el taller.

Finalment, cada participant va treballar una xapa metàl·lica i la va decorar al seu gust, picant, perforant i enganxant, per tal de fer la seva pròpia bulla o medalló.

Us recordem que el proper taller serà el dia 25 de març i parlarem de capitells i art romànic.  Si hi voleu participar, us recomanem que reserveu la mateixa setmana per tal d’assegurar-vos la plaça!

Juga amb la història: Vols fer la teva joia prehistòrica?

Aquest proper diumenge 26 de febrer tornem a tenir taller del Juga amb la història! Des del principi de la humanitat, i a totes les cultures, hem sentit la necessitat de guarnir-nos. Aquesta vegada aprendrem a posar-nos “guapes i guapos” tal i com ho feien els nostres avantpassats, des del Neolític fins a l’Edat del Bronze i del Ferro i treballarem un metall fins a donar-li la forma d’una joia prehistòrica.

El taller comença a les 12. Com ja sabeu les places són limitades, per tant, us recomanem que feu reserva prèvia per tal d’assegurar-vos la participació. Us recordem que el preu és de 3 euros a partir de 5 anys. Us hi esperem! molidenrata@ripollet.cat / 93 594 60 57

Juga amb la història: "Xina, els guerrers de Xi'an"

Ahir vam tornar a gaudir aprenent història amb el taller “Xina: els guerrers de Xi’an”, a càrrec d'Arqueonet. Així ens vam assabentar que el primer emperador de la Xina, QinShiHuang (260-210 ac) va fer construir la que seria una de les tombes més grans del món, la seva. I per tal de protegir-la va fer reproduir en figures de terracota de tamany real tot el seu exèrcit. D’aquesta manera, milers d’arquers, llancers, cavalls i carros vigilen el descans etern de l’emperador.

La troballa la van fer de manera casual uns camperols l’any 1974 i es calcula que hi ha més de 6.000 guerrers, alguns encara per desenterrar. Les figures són de colors vius i brillants però malauradament el color es perd quan s’exposen a l’aire, a causa de l’oxidació. La tomba està localitzada a la muntanya Li, a uns 30 km de la ciutat de Xi’an, però cap arqueòleg s’hi ha atrevit encara a entrar-hi. Segons un text antic, a la cambra funerària, l’emperador hi va reproduir tot el seu imperi, incloent-hi els rius. Aquests però no són d’aigua, sinó de mercuri, metall de gran toxicitat. La cúpula de la cambra representa l’univers que està reproduït a base de pedres precioses.  QuinShiHuang, recordat tant per les grans fites aconseguides com per la seva crueltat, va ser també l’artífex d’obres colossals com la Gran Muralla Xinesa.

L’emperador estava obsessionat amb la mort i curiosament la va trobar mentre feia un viatge per la Xina Oriental, a la recerca de les llegendàries illes dels immortals i de la font de la vida eterna.

Al taller vam aprendre aquestes i altres coses i grans i menuts van reproduir en fang les 4 tipologies més emblemàtiques de l’exèrcit de terracota:  els arquers, els soldats rasos, els capitans i els generals.

La propera convocatòria del Juga amb la història és per al dia 26 de febrer a les 12.00 on ens explicaran com s’engalanaven la gent de la prehistòria i farem la nostra pròpia joia!

Juga amb la història. Xina: Guerrers de Xi'an

Recordeu que el proper diumenge dia 27 de gener a les 12.00 hores tindrà lloc al CIP el taller “Xina: Guerrers de Xi’an”. Descobrirem qui van ser aquests guerrers, què representen, com es fa una excavació arqueològica i un cop revelats aquests misteris, modelarem en fang l’estàtua d’un d’aquests cèlebres guerrers.

El nombre de places és limitat. Aquells que hi estigueu interessats és recomanable que envieu un mail a molidenrata@ripollet.cat o truqueu al CIP 93 594 60 57, per tal d’inscriure’us. El preu és de 3 € per nen/a a partir de cinc anys.

Us hi esperem!

ELS TRESORS DEL MOLÍ: L'escultura "En sí" de Lluïsa Sallent

La col·lecció d’art del CIP està formada principalment per les obres de tres artistes locals: Andreu Solà, Josep M. Brull i Lluïsa Sallent. Avui volem presentar-vos l’escultora i pintora Lluïsa Sallent i parlar-vos concretament de l’obra “En sí”.

Aquesta ripolletenca, nascuda al barri del Pont Vell, era filla d’una família de pagesos que en aquells temps conreava el terreny situat en el que actualment es coneix com el Polígon de la Ferreria. Per això ella era coneguda com la “Lluïsa de la Ferreria”. Va estudiar a l’Escola de les Germanes Dominiques i participava activament en les festes del poble com el Corpus, cantant al Cor de l´Església o ballant Les Gitanes amb la colla local.  Era una noia inquieta, curiosa, atrevida i decidida i ha estat una dona avançada als seus temps. Amb dinou anys li van oferir fer de model d´alta costura. Això la va fer entrar en contacte amb l´alta societat barcelonina. Després es va casar i es va traslladar a viure a Barcelona.  Tot i així, els seus vincles familiars fan que continuï lligada a les seves arrels, a la població que la va veure néixer i créixer.

Malgrat que mai no va assistir a una escola de Belles Arts, l’atzar la va creuar amb els seus dos grans mestres: el pintor Pere Pruna i l’escultor Joan Rebull. Sallent ha exposat a galeries de prestigi com la Sala Alcobea de Madrid, la Sala Vayreda d’Olot, la Galeria d’Art Jaume III de Mallorca, o a Barcelona a la Sala Nonell i a la Sala Parés, on pocs artistes han exposat tant pintura com escultura.

La temàtica de la seva obra gairebé sempre ha estat centrada en la dona, sobretot en els nus femenins, i un clar exemple n’és la peça que avui volem destacar: En sí.

En sí és una escultura de marbre iugoslau esculpit, retrat de la seva filla adolescent, de disset anys, a tamany natural, fins a mitja cama, nua, amb el cabell recollit i les mans creuades davant, per sota la panxa.  Les seves mides són de 101 x 43 x 34 cm. L’obra va ser una donació de l’artista amb motiu de la inauguració del nostre centre i, des del mes de març de 2007, ocupa un lloc destacat dins la sala d’exposicions permanent del nostre equipament. Avui hem triat aquesta obra, d’entre totes les de Sallent que formen part de la nostra col·lecció, perquè va ser la seva primera escultura i, a banda de la seva bellesa, té una simbologia especial per a l’artista.

Reproduïm exactament el que ella ens explica:  En començar a modelar, en cap moment vaig tenir la intenció de fer una escultura; el meu únic desig era, sent com era una pintora de figures, estudiar bé l'estructura del cos humà. Volia endevinar l'esquelet que sosté el cos, notar la forma de les clavícules i entendre  com es tancaven els ulls,  cóm eren les aletes del nas que ens permeten respirar, i comprendre la forma meravellosa que dibuixen  les orelles. Quan vaig començar a modelar em vaig adonar que entenia perfectament el volum, amb tota la complexitat d'elements que el formen.

Quan vaig acabar de modelar el fang, mitjançant un motlle vaig fer una còpia en guix i vaig seguir retocant el model. Llavors vaig voler executar-lo en marbre. Ho vaig fer "donar de punts", que és una tècnica en la qual uns especialistes copien l'escultura de guix i la reprodueixen en un altre material i, finalment, vaig voler acabar treballant jo mateixa el marbre per donar-li l'acabat final, que és el que li dóna vida. És així com vaig descobrir que era escultora, perquè mai havia passat per un aprenentatge d'escola. La primera sorpresa de la meva predisposició vaig ser jo mateixa.La model va ser la meva filla, que en aquell moment tenia disset anys, i va tenir molta paciència posant durant hores i hores per tal de que jo pogués estudiar el seu cos.”

Recentment Sallent ha publicat la seva autobiografia en el llibre Vidas y apariencias, del que ella mateixa n’és autora.

                                  

>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:

- Maria Lluïsa BORRÁS, Lluïsa Sallent, Barcelona, 1994. Àmbit Serveis Editorials s.a.

- Carme ALDANA, Memòries d’un barri de frontera. El fil de la memòria. Ripollet (Barcelona), 2000. Ema Publicacions i Publicitat sccl.

- Luisa SALLENT, Vidas y apariencias, Madrid, 2011. Ediciones Martinez  Roca.

http://www.luisasallent.es