Juga amb la història. Xina: Guerrers de Xi'an

Recordeu que el proper diumenge dia 27 de gener a les 12.00 hores tindrà lloc al CIP el taller “Xina: Guerrers de Xi’an”. Descobrirem qui van ser aquests guerrers, què representen, com es fa una excavació arqueològica i un cop revelats aquests misteris, modelarem en fang l’estàtua d’un d’aquests cèlebres guerrers.

El nombre de places és limitat. Aquells que hi estigueu interessats és recomanable que envieu un mail a molidenrata@ripollet.cat o truqueu al CIP 93 594 60 57, per tal d’inscriure’us. El preu és de 3 € per nen/a a partir de cinc anys.

Us hi esperem!

ELS TRESORS DEL MOLÍ: L'escultura "En sí" de Lluïsa Sallent

La col·lecció d’art del CIP està formada principalment per les obres de tres artistes locals: Andreu Solà, Josep M. Brull i Lluïsa Sallent. Avui volem presentar-vos l’escultora i pintora Lluïsa Sallent i parlar-vos concretament de l’obra “En sí”.

Aquesta ripolletenca, nascuda al barri del Pont Vell, era filla d’una família de pagesos que en aquells temps conreava el terreny situat en el que actualment es coneix com el Polígon de la Ferreria. Per això ella era coneguda com la “Lluïsa de la Ferreria”. Va estudiar a l’Escola de les Germanes Dominiques i participava activament en les festes del poble com el Corpus, cantant al Cor de l´Església o ballant Les Gitanes amb la colla local.  Era una noia inquieta, curiosa, atrevida i decidida i ha estat una dona avançada als seus temps. Amb dinou anys li van oferir fer de model d´alta costura. Això la va fer entrar en contacte amb l´alta societat barcelonina. Després es va casar i es va traslladar a viure a Barcelona.  Tot i així, els seus vincles familiars fan que continuï lligada a les seves arrels, a la població que la va veure néixer i créixer.

Malgrat que mai no va assistir a una escola de Belles Arts, l’atzar la va creuar amb els seus dos grans mestres: el pintor Pere Pruna i l’escultor Joan Rebull. Sallent ha exposat a galeries de prestigi com la Sala Alcobea de Madrid, la Sala Vayreda d’Olot, la Galeria d’Art Jaume III de Mallorca, o a Barcelona a la Sala Nonell i a la Sala Parés, on pocs artistes han exposat tant pintura com escultura.

La temàtica de la seva obra gairebé sempre ha estat centrada en la dona, sobretot en els nus femenins, i un clar exemple n’és la peça que avui volem destacar: En sí.

En sí és una escultura de marbre iugoslau esculpit, retrat de la seva filla adolescent, de disset anys, a tamany natural, fins a mitja cama, nua, amb el cabell recollit i les mans creuades davant, per sota la panxa.  Les seves mides són de 101 x 43 x 34 cm. L’obra va ser una donació de l’artista amb motiu de la inauguració del nostre centre i, des del mes de març de 2007, ocupa un lloc destacat dins la sala d’exposicions permanent del nostre equipament. Avui hem triat aquesta obra, d’entre totes les de Sallent que formen part de la nostra col·lecció, perquè va ser la seva primera escultura i, a banda de la seva bellesa, té una simbologia especial per a l’artista.

Reproduïm exactament el que ella ens explica:  En començar a modelar, en cap moment vaig tenir la intenció de fer una escultura; el meu únic desig era, sent com era una pintora de figures, estudiar bé l'estructura del cos humà. Volia endevinar l'esquelet que sosté el cos, notar la forma de les clavícules i entendre  com es tancaven els ulls,  cóm eren les aletes del nas que ens permeten respirar, i comprendre la forma meravellosa que dibuixen  les orelles. Quan vaig començar a modelar em vaig adonar que entenia perfectament el volum, amb tota la complexitat d'elements que el formen.

Quan vaig acabar de modelar el fang, mitjançant un motlle vaig fer una còpia en guix i vaig seguir retocant el model. Llavors vaig voler executar-lo en marbre. Ho vaig fer "donar de punts", que és una tècnica en la qual uns especialistes copien l'escultura de guix i la reprodueixen en un altre material i, finalment, vaig voler acabar treballant jo mateixa el marbre per donar-li l'acabat final, que és el que li dóna vida. És així com vaig descobrir que era escultora, perquè mai havia passat per un aprenentatge d'escola. La primera sorpresa de la meva predisposició vaig ser jo mateixa.La model va ser la meva filla, que en aquell moment tenia disset anys, i va tenir molta paciència posant durant hores i hores per tal de que jo pogués estudiar el seu cos.”

Recentment Sallent ha publicat la seva autobiografia en el llibre Vidas y apariencias, del que ella mateixa n’és autora.

                                  

>Per a més informació sobre l’artista, vegeu:

- Maria Lluïsa BORRÁS, Lluïsa Sallent, Barcelona, 1994. Àmbit Serveis Editorials s.a.

- Carme ALDANA, Memòries d’un barri de frontera. El fil de la memòria. Ripollet (Barcelona), 2000. Ema Publicacions i Publicitat sccl.

- Luisa SALLENT, Vidas y apariencias, Madrid, 2011. Ediciones Martinez  Roca.

http://www.luisasallent.es

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: L'himne local "Cant a Ripollet"

En aquesta nova entrada volem fer esment d’una tipologia de bé patrimonial que sovint queda una mica oblidada: el patrimoni immaterial.

Quan parlem de patrimoni cultural no només ens referim a manifestacions tangibles, com són els monuments i els objectes que s’han preservat a través del temps. També abasta  les que innumerables grups i comunitats de tot  el món han rebut dels seus avantpassats i transmeten als seus descendents, sovint de manera oral.  Aquest patrimoni viu, anomenat immaterial, confereix a cadascun dels seus dipositaris un sentiment d’identitat i de continuïtat, ja que se l’apropien i el reprodueixen constantment.

Tot i així, es tracta d’un patrimoni fràgil i per això, durant els darrers anys ha adquirit un veritable reconeixement mundial i la seva protecció s’ha convertit en una de les prioritats de la cooperació internacional gràcies al paper de guia desenvolupat per la UNESCO amb l’adopció, l’any 2003, de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. 

A Ripollet som rics en aquest tipus de patrimoni. Tenim llegendes, romanços, festes, música i goigs. Molts d’ells segur que ja els coneixeu, altres potser no tant. A través d’aquest bloc els anirem recuperant i explicant.

Començarem per un element en el que hem estat pioners a Catalunya. Sabeu que a Ripollet tenim un himne local?

La tardor del 2007, en el decurs d'una trobada de Gegants a Ripollet, es va fer manifesta la voluntat d'algunes entitats culturals com la CRAC o la Societat Coral El Vallès, de convertir  el Cant a Ripollet de Josep Maria Brull, en l'himne oficial de la població. A més de la conversió en l'himne del poble, es va pensar que seria un magnífic tancament de l'any Brull, que s’estava celebrant durant tot el 2007, i un homenatge a l'artista.

Aquest cant havia sortit d'un poema de Josep Maria Brull, del qual no es conserva l'original, però sí la partitura per a cor masculí de 4 veus del mestre Antoni Oliva i Oliva, de l’any 1956, que acompanya el text de Brull. Aquest cant havia estat interpretat diverses vegades per la Societat Coral El Vallès.

Amb arranjaments de Toni Santiago i Esteve Costa, l'any 2007 es van enregistrar en CD dues versions cantades per la Societat Coral El Vallès de Ripollet, amb suport de membres de la coral "Belles Arts" de Sabadell i del cor infantil d'alumnes de les escoles de Ripollet i acompanyament musical de l'escola de música, Ripollet Educació.  D’aquesta manera vam passar a tenir dues versions del mateix cant, una d’oficial i una de popular, feta amb veus infantils.

Al Ple ordinari del 28 de febrer del 2008 es va fer l'aprovació inicial per demanar a la Generalitat l'oficialitat del poema i convertir-lo en himne local, cosa que succeí el dia 18 d’abril de 2008. Ripollet es convertia així en el primer municipi de Catalunya amb un himne propi reconegut oficialment.

El dia 20 d'abril del mateix any l'himne va ser presentat a la població de manera pública en una interpretació dels membres de la Societat Coral El Vallès, acompanyats de la soprano Anna Borrego.

Lletra:

Amb el nom de la nostra vila

unim nostres sentiments

fem brollar del cor als llavis

Ripollet als quatre vents¡

Terra roja, terra blanca

vora el riu que duu el seu nom

amb una horta ben gemada

i un got de vi per tothom.

Ripollet meitat pagesa,

i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals.

El treball que a tots honora

la virtut que ens fa més bons

la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.

>Per a més informació sobre l’himne, vegeu:

- Manuel Mogas i Salvadó, Històries de Ripollet, Edició commemorativa. Ripollet: Ema Publicacions, 2008, pp. 313-315.

- http://ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=10332

http://www.tv3.cat/videos/387979

Juga amb la història: "La domus d'Empúries"

La sala de tallers del CIP Molí d’en Rata va ser ahir escenari de la construcció d’una domus romana amb el taller familiar “La Domus d’Empúries”, dins del programa Juga amb la Història. Grans i petits van fer una ràpida mirada a l’urbanisme romà i van conèixer els tipus de vivendes que existien en aquella època: les insulae, les villae i les domus. A continuació van construir la seva pròpia domus amb el corresponent vestíbul, l’atri i el jardí, a la part posterior de la vivenda.

El mes de desembre no hi haurà taller i per tant la propera trobada serà el dia 29 de gener de 2012, quan viatjarem a una cultura molt llunyana, la dels guerrers del Xi’an. Al taller “Taller de Xina – Guerrers de Xi’An” aprendrem qui van ser, què representen i com van ser descoberts.
Us recordem que el nombre màxim de participants és de 25 i per tant és recomanable fer la reserva de la vostra plaça durant la setmana prèvia al taller.
T’hi apuntes?

RIPOLLET I EL SEU PATRIMONI: Els molins paperers

Considerant la importància que han tingut els molins en la història i l’economia de Ripollet, tornem a abordar aquest tema tot centrant-nos en el cas concret dels molins paperers.

A finals del segle xvii, alguns dels molins fariners i drapers que existien a la vila van ser transformats en molins paperers, d’altres van ser construïts de nou amb aquesta finalitat en aquell moment. Tot ells van viure el seu gran esplendor durant el segle xviii, esdevenint una indústria vital per al municipi. Aquest moment d'auge és atribuïble al context general: durant aquest període la mecanització dels processos i la demanda creixent, tant del mercat estatal com del colonial, van contribuir a l’expansió d’aquesta indústria. Al segle xviii destacaren, sobretot, dos centres paperers: la conca del riu Anoia, amb Capellades com a centre, i la conca del Francolí. La conca del Ripoll també va ser un punt important, tot i que en aquesta zona, la indústria tèxtil va acabar per substituir la del paper.

La proximitat de Ripollet amb el riu va jugar un paper decisiu en la implantació dels molins. L'aigua és un element imprescindible per a la fabricació del paper: és la font d’energia que mou les maces que desfilaven els draps. Val a dir, que tot el paper va procedir dels draps fins ben avançat el segle xix, moment en el qual es va començar a produir paper procedent de la fusta.

Així doncs, la primera matèria del paper eren els draps vells (de cotó, de llana, de lli o de cànem). Un cop desfilats, amb l’ajut de les maces de fusta i de l’aigua, s’obtenia una pasta que havia de ser blanquejada (en un primer moment amb lleixiu i, més endavant, amb clorur de sal o clor) que era dipositada en tines. Un cop a la tina, s’introduïa la forma o motlle (un bastidor de fusta i una tela metàl·lica), sobre la qual hi quedava estesa una capa de pasta. Quan es treia del motlle, la pasta constituïa un full de paper que havia de ser premsat, encolat, setinat i assecat. En aquest sentit cal indicar que els molins paperers són fàcilment identificables pel seu aspecte perquè compten amb moltes finestres obertes als seus murs que faciliten la circulació de l’aire que ha d'assecar els fulls de paper que penjaven dels estenedors.

(Informació extreta de: J. Esteve Farriol i M. Ribas Cardús, Els molins paperers a Catalunya, Barcelona: Rafael Dalmau ed., 2008, especialment les pàgines 5-17).

Ripollet i els molins paperers

A Ripollet destaquen diversos molins paperers com el Molí d’en Xec o d’en Barneda o el Molí d’en Coll o d’en Font.

Sobre el Molí d’en Ginestar o d’en Masachs en podeu conèixer més coses al Mapa de Patrimoni del municipi. Aquest molí apareix citat des del segle xiv com a Molí del Prat, vinculat a la sèquia Monar. Des del segle xvi es té constància que van existir dos molins: un de draper i un altre de fariner. Més tard, durant el segle xvii s’edificà un tercer molí, en aquest cas, polvorer. A finals del segle xvii, el molí fariner i el polvorer van deixar de funcionar i el draper passà a convertir-se en molí paperer. A inicis del segle xx, el molí va passar a ser propietat de la família Masachs que el va convertir en una fàbrica de cartró, evolució que comparteixen molts molins paperers. La fàbrica de cartró va funcionar fins el 1979. Cal destacar d’aquest edifici les finestres de la planta superior, ben característiques dels molins paperers i de les necessitats constructives que implica el procés d’assecatge del paper. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, és avui la Sala de Plens.

També podem destacar a Ripollet el Molí d’en Buxó o d’en Calvet (vegeu-ne més informació al Mapa de Patrimoni). Se’n desconeix l’origen però es creu que devia bastir-se en aquest indret per la seva situació propera al rec Monar. L'any 1896 el molí va ser reconvertit en fàbrica de cartró, de la qual ens queda encara el testimoni de la xemeneia, erigida cap als anys 50 del segle xx. Aquesta xemeneia servia per evacuar els gasos de la caldera, utilitzada per obtenir el vapor d'aigua necessari per a l'assecatge del cartró fabricat. El molí es va desmantellar i va ser traslladat a La Llagosta durant els anys setanta.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: La Mirada Tàctil

La Mirada Tàctil és una iniciativa de l’Oficina de Patrimoni Cultural i de la Xarxa de Museus Locals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que vol garantir l’accessibilitat cultural a tota la ciutadania. Aquest programa ha comptat amb l’assessorament del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE Catalunya.
Aquesta iniciativa ha permès dotar diversos centres de la Xarxa de Museus Locals (vegeu-ne un llistat a: http://www.diba.cat/web/opc/mirada_tactil) de mòduls multisensorials (tàctils i visuals) que permeten apropar el seu contingut a tots els ciutadans, però que sobretot s’adrecen a aquells que pateixen algun tipus de discapacitat visual o mobilitat reduïda. Així doncs, aquest programa vol facilitar les eines multisensorials per convertir els museus locals en un espai accessible. Per fer-ho s’han escollit elements, exemplificadors i representatius del fons del museu, a partir dels quals es creen uns mòduls introductoris que serveixen de presentació de la visita.

La Mirada Tàctil al CIP Molí d’en Rata és dedicada a l’exposició permanent Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada. Aquesta exposició se centra ens els escultors: Josep Maria Brull i Lluïsa Sallent, en el pintor Andreu Solà, en el tenor Gaietà Renom, en la concertista de castanyoles Emma Maleras i en l’esportista Joan Creus. Tots ells són representats a partir d’un objecte que els defineix de manera clara. D’aquesta manera, la figura de Josep Maria Brull compta amb un còdol treballat; Lluïsa Sallent amb una escultura d’un nu femení; Joan Creus amb una rèplica d’una medalla olímpica; Maleras amb un audiovisual i unes castanyoles; Gaietà Renom amb un audio d’una de les seves actuacions i Andreu Solà amb un quadre en relleu que permet descobrir les formes a través del tacte. Tots els objectes són acompanyats per un text en braille amb una frase representativa de cadascun dels personatges.

Juga amb la història: "Pans viatgers, pans que ens parlen d'històries..."..

Ahir al CIP Molí d'en Rata vam inaugurar l'edició d'enguany dels tallers del "Juga amb la història" amb el taller "Pans viatgers, pans que ens parlen d'històries...", on pares i menuts van aprendre a elaborar un pa típic d'una ciutat d'Irlanda a base de patates i pomes que va quedar deliciós. Es van acostar al Molí un gran nombre de famílies interessades. Malauradament, no totes van poder realitzar el taller ja que les places són limitades, us recordem que podeu fer la reserva de la vostra plaça trucant per telèfon la setmana abans del taller.
La propera cita és el 27 de novembre amb el "Taller de la Domus d'Empúries". Aquest taller ens permetrà conèixer com vivien els romans i com eren les seves cases. Us hi esperem!

Tornen els tallers del Juga amb la història!

El 23 d'octubre inaugurem la tercera edició dels tallers del Juga amb la història.

El Juga amb la història és un programa de tallers familiars de cap de setmana on grans i petits poden gaudir d'activitats per aprendre sobre història, art i patrimoni de manera lúdica. Aquests tallers tenen lloc els darrers diumenges de mes (exceptuant alguns dies en concret, com podeu veure al programa adjunt) al CIP.

Les temàtiques dels tallers són molt variades: des del descobriment dels guerrers de Xi'an, passant pels capitells romànics del monestir de Ripoll, els jeroglífics o la confecció d'una joia prehistòrica. La intenció d'aquests tallers és que pares, mares i menuts aprenguin, gaudeixin i comparteixin plegats una bona estona. Us convidem a participar-hi! Per a més informació sobre aquests tallers contacteu amb nosaltres per telèfon (935946057) o bé per correu electrònic (molidenrata@ripollet.cat).

Mor Ernest Boquet i Jiménez

El passat dia 1 d’octubre va morir el Ernest Boquet i Jiménez, eminent científic i fill predilecte de Ripollet per la seva trajectòria professional.

Nascut a Ripollet l'any 1946, Ernest Boquet ens ha deixat un importantíssim llegat científic: fou catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Barcelona, expert en microbiologia, parasitologia i anàlisi clínic. També fou assessor del Ministeri de Sanitat espanyol i de diversos comitès científics de la Generalitat de Catalunya.

Al vestíbul del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata, hi trobareu “l’espai Boquet” inclòs dins del projecte expositiu “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, on es fa un repàs de la seva vida professional i de la seva vinculació amb la vila.

ELS TRESORS DEL MOLÍ: Gaietà Renom i Garcia

Una de les figures a les quals es dedica l’exposició “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”, que podeu visitar al CIP Molí d'en Rata, és en Gaietà Renom i Garcia.

Gaietà Renom, nascut a Barcelona el 1913, va mantenir al llarg de la seva vida una vinculació molt especial amb la vila de Ripollet, on passava els estius des de ben petit.

Amb 6 o 7 anys, Renom ja destacà per la seva veu i als setze anys va ingressar a l’Orfeó Català on estudià solfeig i, més tard, s’incorporà com a cantaire. Més tard va formar part del quartet vocal Orpheus, formació que va esdevenir molt popular a l’època. L’any 1948 va debutar com a tenor al Liceu i el 1949 esdevingué tenor solista de l’Orfeó Català, plaça que va ocupar durant més de 35 anys.

Al llarg de la seva trajectòria va actuar per diferents països d’Europa i va enregistrar un gran nombre de treballs de gèneres musicals diferents: sarsuela, cançó popular catalana, sardanes...

En temps de la Postguerra i el Franquisme, la seva veu va convertir-se en un símbol de catalanitat. Als 78 anys va rebre la Creu de Sant Jordi.